Diversió a dojo al casal d’estiu de la Fundació Estela per la Discapacitat

Amb les activitats es pretén aprofitar el lleure per mantenir les rutines i la feina feta durant el curs lectiu

Per . Actualitzat el

Entre rialles, esquitxades i espetecs a l’aigua de la piscina, no cal preguntar per corroborar que els nens i nenes que han començat el casal d’estiu de la Fundació Estela s’ho passen pipa. «És del que es tracta: gaudir del temps d’oci i lleure», ens diu Divina Viso, coordinadora de les activitats estiuenques de l’Estela. Gràcies a les instal·lacions de l’Escola Estela, que inclouen la piscina, moltes de les accions proposades pels professionals es poden dur a terme al centre. Malgrat tot, això no impedeix que se’n facin altres a fora com anar a la platja o una sortida amb la golondrina Tarragona Blau prevista per al mes vinent. A més a més, es preveu que altres entitats també col·laborin amb el casal d’estiu com ara els Xiquets de Tarragona que aniran a fer un taller de castells als nois i noies del centre.

«També intentem fer algunes sortides a la ciutat: anar a una terrassa a prendre alguna cosa, per exemple», ens explica la Divina. La idea és oferir un servei a les famílies que, habitualment, no tenen un període de vacances tan extens com els escolars perquè puguin conciliar la seva vida laboral i familiar durant l’estiu. A la vegada, es pretén oferir un espai d’oci en «un sector pel qual és complicat trobar llocs per gaudir d’aquest temps perquè sempre necessiten acompanyants o no hi ha gaire oferta lúdica».

El casal d’estiu es posa a disposició a tots els usuaris i usuàries de la Fundació Estela per la Discapacitat –tant de l’escola, del taller ocupacional o de la llar-residència–. El mes de juliol només hi ha la canalla de l’escola i a l’agost s’incorporen la resta. Això fa que, de la quinzena de nens i nenes que hi ha al juliol, s’arribi fins als 28 a l’agost. La Divina atribueix l’elevada demanada, en comparació amb els primers anys, «al boca orella de les famílies».

Inclusió i lleure

Per tal de facilitar la inclusió en les activitats que es duen a terme, els usuaris del casal d’estiu es divideixen en diversos grups que van des dels petits no autònoms als adults més autònoms. «Programem en funció a les necessitats i capacitats de cada grup i això fa que hi hagi activitats que es facin conjuntament i altres no», explica la coordinadora del casal. Aquesta divisió en grups facilita també una major inclusió, que és un dels objectius principals del centre. «Quan anem a la platja amb un grup d’amics no hi anem vint persones, hi anem en grups reduïts. Tampoc portem samarretes tots iguals de colors perquè semblem grups organitzats i no és la nostra finalitat. Nosaltres volem que aprenguin a moure’s ells sols i, per això, també agafem molt l’autobús i intentem aprofitar tot allò que ens ofereix la ciutat».

En ser nens i nenes que es coneixen del curs lectiu, la relació és molt fluida i els professionals, que també tracten amb els infants durant l’any, intenten donar continuïtat a la tasca curricular des de l’apartat més lúdic. «Intentem que no es perdi durant l’estiu tot allò que hem treballat alguna cosa durant el curs», explica la Divina, que recomana sempre a les famílies que, ni que sigui durant poques setmanes, donin continuïtat a la tasca del curs portant-los al casal d’estiu perquè, si bé el casal d’estiu no és com el curs, «des del lleure treballem aspectes curriculars», comenta la Divina que és educadora social especialitzada en aquest camp del lleure i que treballa frec a frec amb les dues directores del casal d’estiu de la Fundació Estela per la Discapacitat, la Carolina Fernández i l’Helena Gómez. «Som tres professionals de sectors diferents (una és psicopedagoga i l’altra pedagoga) que ens complementem per poder cobrir totes les particularitats que es puguin donar al casal».