El sociòleg Àngel Belzunegui i Carme Borbonès són els responsables de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV, una eina per a la reflexió interdisciplinària, el debat i la divulgació entorn de la inclusió social de les persones i col·lectius més vulnerables a les comarques de Tarragona.
Per què una universitat com la URV s’implica en temes d’igualtat social?
Ángel Belzunegui: L’any 2011 es donen una sèrie de circumstàncies. Per un costat, l’associació d’universitats d’Espanya i d’Europa havia fet una declaració en la qual es demanava als centres implicació en temes de responsabilitat social, més enllà dels termes mediambientals. Es buscava una aportació de les universitats des del punt de vista de la integració social a tots els territoris. A Tarragona, la professora Carme Borbonès, que estava a Càritas Catalunya, ja feia anys que col·laborava amb la URV en diferents projectes. Un d’ells era una enquesta sobre condicions de vida a les comarques de Tarragona. Per tant, a la URV ja fèiem investigacions relacionades amb la igualtat social, però ens faltava la creació d’un òrgan oficial que vehiculés tota la feina que s’estava fent a la URV en col·laboració amb administracions i entitats. L’equip rectoral d’aquell moment, amb el rector Francesc Xavier Grau, va mostrar sensibilitat i va decidir impulsar la Càtedra, que llavors va rebre el suport econòmic de la Fundación ONCE per tal d’impulsar un estudi sobre el cost afegit, tant econòmic com d’oportunitats, que afronten les famílies que tenen a càrrec seu persones amb discapacitat. Així va començar tot, i en aquests anys hem fet molta feina.
I quina és la funció principal de la càtedra?
Carme Borbonès: La voluntat d’aquesta càtedra és fer transferència de coneixement a la societat. La investigació universitària es fa als departaments i als grups de recerca, però cal que els resultats d’aquestes investigacions passin a la societat d’una manera pràctica. Això és el que busca la càtedra. Ser un espai on es troben la societat, que té unes necessitats i unes demandes, i la universitat, que aporta respostes i solucions.
A.B.: Una càtedra està pensada per a la tercera missió: la transferència de coneixement. Una càtedra explora les demandes que hi ha al territori, amb entitats, institucions, empreses… i aporta respostes a necessitats formatives, de divulgació científica i de petits estudis. Ara, per exemple, estem treballant en un informe que ens ha demanat l’Ajuntament de Tarragona sobre segregació escolar al sistema educatiu de la ciutat.
Fins ara heu tingut com a empreses col·laboradores la Fundació ONCE i la Fundació Endesa. Ara entra la Fundació Hospital de Santa Tecla. Què representa això?
A.B.: Dues coses molt importants. La primera és que, per primera vegada, el patrocini el fa una entitat forta del territori. Això és important perquè una entitat de casa fa seu l’interès de la càtedra. Sens dubte podrem aprofundir més en l’anàlisi territorial de les problemàtiques socials. La segona és l’especial sensibilitat que té la Fundació Hospital de Santa Tecla envers els temes socials, ja que es tracta d’una entitat que centra la seva activitat en ajudar els col·lectius vulnerables i com treballar en la seva inclusió a la societat. Podrem aprendre molt de la seva experiència i posar en pràctica els avenços assolits.
Fins a quin punt la societat tarragonina està sensibilitzada en la inclusió social?
C.B.: Els ajuntaments i consells comarcals tenen cada vegada més sensibilitat. La crisi socioeconòmica dels darrers anys ha fet aflorar necessitats de serveis que potser ja existien, però que no estaven prou dibuixades ni plantejades per les administracions. La càtedra ha ajudat nombroses institucions que s’han adreçat a la URV per trobar vies per donar resposta a les noves demandes de la ciutadania.
I les recomanacions que doneu són aplicades per les administracions?
A.B.: Sempre hi ha els condicionants pressupostaris, però les administracions cada vegada ens fan més cas. Cada cop són més les administracions del territori i del conjunt de Catalunya, per exemple la Generalitat, que demanen la nostra aportació.
També les empreses?
C.B.: Les empreses tenen el seu principal interès en el rendiment productiu, però cada vegada treballen més amb nosaltres i entren més en aquesta dinàmica de la inclusió social. Hi ha moltes empreses que fan accions d’inclusió social.
A.B.: Les grans empreses tenen les seves fundacions i donen suport a accions socials molt importants. Jo m’atreveixo a dir que el territori, i no només la càtedra, té una gran complicitat amb les grans empreses en qüestió d’inclusió social. No manca interlocució ni sensibilitat per part de les grans empreses. Hi ha moltíssimes entitats que estan fent accions socials de tota mena que estan subvencionades i ajudades pels recursos de les grans empreses productives. Nosaltres, pel tipus de servei que oferim, treballem més amb les administracions i les entitats semipúbliques, que són les que tenen més necessitats perquè fan accions directes de servei a la ciutadania.
El repte dels serveis socials és la seva professionalització?
C.B.: És cert que hi ha moltes demandes que són prestades per associacions de familiars i entitats que es nodreixen del voluntariat. Però això és una fortalesa. Una demostració de la força de la societat civil del territori, capaç d’arribar allà on no ho fa l’administració per qüestions econòmiques.
A.B.: El nostre teixit associatiu és molt potent i dona molt servei. Per això treballem tant amb ell. Tenim una societat civil madura i capaç d’identificar els nous perfils professionals que són necessaris per atendre les demandes dels col·lectius més vulnerables com són la dependència, la gent gran o la discapacitat. I en aquest camp la universitat hi pot contribuir d’una manera cabdal.