«Ens agradaria que la ciutadania valorés més la feina que fem»

La neteja de carrers i places està en mans dels serveis municipals, però també depèn del civisme de la gent

Per . Actualitzat el

Tard o d’hora tots ens queixem de l’estat de neteja del nostre carrer, del nostre barri o de la nostra ciutat. La neteja dels espais públics és un tema recurrent quan toca avaluar la qualitat del nostre lloc de residència. No és estrany, doncs, que tots els ajuntaments del territori destinin cada any molts recursos, tant econòmics com tècnics i humans, a garantir la higiene i la salubritat dels seus espais públics. Però que una ciutat estigui sempre neta no depèn únicament de la tasca diària que els serveis municipals fan escombrant, recollint la brossa o buidant els contenidors. En la missió de mantenir els carrers lliures de brutícia hi té un paper cabdal la població. I quant a civisme, encara ens queda molt de camí per recórrer.

Papers, xiclets, excrements de gos, compreses, preservatius, mobles abandonats, bosses d’escombraries i ferralla fora dels contenidors… tot això es troben diàriament al carrer les persones que s’encarreguen de la neteja de la ciutat de Tarragona –gestionada per l’empresa FCC amb una plantilla de prop de 300 professionals. Hem quedat amb un petit grup del personal de neteja de la capital tarragonina a la coca central de la Rambla Nova, aprofitant el descans que tenen per esmorzar, amb l’objectiu de conèixer millor la seva tasca. «Ens agradaria que la gent valorés més la feina que fem. Som professionals que estem tot el dia al carrer fent un servei públic, i no sempre trobem la col·laboració necessària de la ciutadania. És habitual que estiguis escombrant el carrer i que algú passi pel costat i llenci un paper a terra com si tu no hi fossis». Entre el grup d’entrevistats hi ha la sensació que «a mesura que hi ha més recursos i màquines de neteja, més relaxada i incívica es mostra la població». Manuel Álvarez diu que «passes la mànega per la vorera d’un carrer i al cap de dues hores torna a estar plena de papers o et trobes el record d’algun gos». Bartolomé Pérez fa una menció especial al mal ús que moltes persones fan dels contenidors d’escombraries. «Hi ha gent que quan vol llençar alguna cosa voluminosa la deixa directament fora, al carrer. Moltes vegades ens trobem els cartons a fora perquè a qui els ha llançat simplement li ha fet mandra dedicar uns minuts a doblegar-los».

Els preguntem sobre l’aspecte de la ciutat de cara al turisme. «He estat a moltes altres ciutats d’Espanya i, per defecte professional, em fixo molt en la neteja», diu Esther Muñoz, que afegeix que «en línies generals, Tarragona està força bé, sobretot la zona més turística del centre. Una altra cosa, i és lògic, és que la població sigui exigent perquè paga els seus impostos. La gent cada vegada té més cultura i, en general, està més conscienciada, però encara hi ha casos molt greus d’incivisme que no ajuden a projectar la imatge que Tarragona podria oferir».

Pel que fa a la convivència amb la ciutadania, «ens trobem de tot. En general la gent és respectuosa amb la nostra feina, però sempre hi ha algú que es queixa de l’hora que passem a netejar, de si els mullem l’aparador o la terrassa… hi ha de tot, però ja ens coneixem tots i sempre trobem una solució. No hi ha problemes greus», afegeix Manuel Álvarez.

«Ens agradaria que la gent valorés la feina que fem i que hi hagués un grau més alt de sensibilització per part de la ciutadania. En línies generals, tot funciona bé, amb molt d’esforç per part de l’empresa i tot el personal, però entre tots hem de fer pinya perquè la ciutat estigui neta sempre i a tot arreu», diu Loli Ramírez.

Tots els empleats de FCC, que ja fa anys que es fan càrrec de la neteja de la ciutat, destaquen que «la progressiva incorporació de maquinària i avenços tècnics ens facilita la feina i fa que puguem arribar a molts més llocs de la ciutat, tant al centre com als barris. També ha millorat la seguretat i la salut en el treball. Malgrat tot, cal recordar que, per exemple, els companys que es dediquen a escombrar passen unes vuit hores al dia drets amb el cabàs a l’esquena, tant a l’hivern com a ple estiu».

Per posar fi a la conversa, en Manuel Álvarez destaca que «cal dir que hi ha gent que ens felicita per la feina que fem i que ens avisa a través del telèfon verd si tenen algun problema. Però cal incidir en una major consciència col·lectiva que la neteja de la ciutat és cosa de tots».

Persisteix el mal ús dels contenidors

Tarragona té un evident problema amb els contenidors d’escombraries. Sigui perquè no són prou funcionals o pel mal ús que en fa la ciutadania, el cert és que diàriament trobem imatges com les d’aquesta fotografia (en aquest cas de la Rambla Vella) a diversos punts de la capital tarragonina. Els equips de neteja de FCC passen diàriament a buidar-los per tota la ciutat i, segons fonts municipals, els contenidors de rebuig i orgànica es netegen cada quinze dies, mentre que els de vidre, paper i envasos es desinfecten un cop al mes. Aquesta freqüència de la neteja s’incrementa a un cop per setmana durant els mesos d’estiu per evitar les males olors per l’efecte de la calor. El consistori recorda que, en el cas de rebuig i orgànica, és molt important que els residus es deixin al contenidor en els horaris establerts (de 19 h a 21,30 h) perquè estiguin el menor temps possible als contenidors.

La ciutat de Tarragona disposa des de fa anys de contenidors específics per a cada tipus de residu, si bé part de la ciutadania no els utilitza correctament ni en els horaris que tocaria. Pel que fa als residus voluminosos, com ara mobles, matalassos o electrodomèstics, no és correcte deixar-los apilats al costat dels contenidors. El consistori disposa d’un telèfon verd (977 29 62 22) al qual el contribuent pot adreçar-se perquè un servei especialitzat vingui a recollir-los sense cap cost.

Pel que fa als famosos contenidors soterrats que ara fa uns quants anys es van desplegar a tota la ciutat, el seu resultat no ha estat l’esperat i han començat a retirar-se a bona part del centre, quedant de moment a barris i a carrers menys transitats. Els usuaris s’han queixat en diverses ocasions de dificultats per obrir-los i del perill que suposen per a vianants quan aquests no estan ben encaixats a terra.