«La sala d’espera és un punt de trobada dels veïns»

Entrevista a la doctora Sònia Vidal, metgessa d’Albinyana

Per . Actualitzat el

La doctora Sònia Vidal fa poc més d’un mes que ha aterrat als consultoris mèdics d’Albinyana i de les Peces. Ha agafat el relleu de la doctora Benita Peray, històrica metgessa d’aquest municipi del Baix Penedès on va exercir durant més de 35 anys. Parlem amb la gent del poble i ens asseguren que estan «encantats» amb la nova doctora. L’entrevistem perquè ens expliqui com és el dia a dia en un dels nombrosos consultoris mèdics rurals que hi ha a les zones menys poblades de les comarques tarragonines.

Quines característiques ha de tenir l’equip assistencial d’un consultori rural com el d’Albinyana?
Sobretot accessibilitat i proximitat amb el pacient. Són dos aspectes clau a l’hora d’aconseguir aquest punt de confiança tan important en la relació amb el pacient i amb el conjunt de la família.
Cal destacar, també, la importància d’oferir una assistència de qualitat, centrada en la persona i la família, i en les seves necessitats.

Fins a quin punt s’estableix una relació personal amb el pacient? A banda de l’atenció sanitària, què pot aportar un metge rural a la comunitat?
La relació que s’estableix entre pacient i professional és una relació de confiança mútua. S’acompanya la persona durant totes les etapes de la seva vida i en el conjunt de la família, per vetllar per la seva salut i el seu benestar, tenint en compte les seves necessitats. I sempre respectant preferències, valors, drets i dignitat. Diria que és gairebé impossible no establir una relació personal amb el pacient. Això ho porta el dia a dia. Dins la consulta no es parla únicament de temes mèdics. El pacient necessita explicar tant les seves preocupacions com les seves alegries. Dit per més d’un pacient, «abans ens confessàvem amb el mossèn, i ara amb el metge».

Històricament, la figura del metge de poble sempre ha estat molt important a les zones rurals. Ara que hi ha més avenços i la mobilitat de la gent és més fàcil, creu que aquesta figura del metge rural ha perdut força?
Crec que tot plegat ha evolucionat una mica. En un consultori rural ja no treballa el metge sol. Ara trobem un equip format per metge, infermera i administrativa, on cada professional té unes tasques determinades per poder donar una atenció sanitària integral i centrada en les necessitats de la persona. Tot en un ambient casolà, acollidor i proper que dona calidesa, seguretat i confortabilitat a les famílies.

Quins serveis sanitaris es presten des d’un consultori com el vostre?
El consultori és la porta d’entrada inicial del sistema sanitari. El servei que donem és el mateix que una zona urbana: atenció de processos aguts, seguiment de les malalties cròniques, visites domiciliàries, atenció a la comunitat, atenció continuada…
A banda de l’aspecte sanitari, també té un aspecte més social: la sala d’espera és un dels «punts de trobada» de la població.

Des del punt de vista de la carrera professional d’un metge, considera important passar per un consultori rural?
Passar per un consultori rural pot ser una experiència molt bona i enriquidora. Aconsegueixes una visió diferent de la relació amb el pacient i de la medicina. Només fa un mes que soc en aquest consultori, però cada dia que passa em reforça més aquest aspecte.

La seva antecessora va ser més de 35 anys la metgessa del poble. Creu que ara és possible que vostè estigui tants anys aquí?
La veritat és que m’agradaria poder finalitzar aquí la meva carrera professional, sigui quan sigui aquest dia… encara que no crec que arribi a estar tants anys, ja que la doctora Peray es va incorporar molt més jove que jo.
Voldria aprofitar per donar-li les gràcies per tota la tasca feta durant aquests anys i per tot el suport que he rebut per part d’ella quan començava a plantejar-me aquest canvi.