Enfilem l’inici de l’estiu i amb ell l’esclat de les festes dels diferents barris de la nostra estimada Tarragona. Unes més tradicionals que d’altres, totes elles són exemple del nostre tarannà mediterrani, ens agrada gaudir el carrer, compartir taula, riure, ballar. Darrere de cada trobada hi ha molta feina i moltes il·lusions, i retrobar-nos any rere any en un ambient festiu ens fa adonar que, per sort, hi ha molt bona gent el nostre voltant. La ciutat té les seves festes patronals, Sant Magí i Santa Tecla, i moltes altres que formen part del calendari oficial, com Carnaval, Nadal o Sant Joan.
Cada barri, cada comunitat, manté, però, la seva festa pròpia, cadascuna amb identitat diferent però totes amb trets comuns. El principal d’ells és la feina que hi ha darrere, la tasca de les associacions veïnals que any rere any preparen durant molts mesos els dies grans, pensant en com millorar la festa, en com fer perquè participi el veïnat cada vegada més i en com conciliar diversió i descans. Les festes parlen de vosaltres, dels veïns i veïnes de cada barri.
De la vostra capacitat d’innovar, de programar activitats transformadores, les que impulsen el canvi social. Actes per tothom, festes construïdes entre tota la comunitat i pensades per a tothom. Cada any es renoven tradicions i es busca refermar les senyes d’identitat.
Crec fermament que les festes de barri també són patrimoni de tots els tarragonins i tarragonines. És per això que com a regidora de l’Ajuntament visc com un gran privilegi poder participar de les diferents festes, compartir-les des del carrer amb els veïns i veïnes, ser digna de la seva confiança per seguir lluitant fent de Tarragona una gran ciutat, a la mida dels qui l’habitem.
Són dies per divertir-se, per fer un parèntesi de somriures i alegria en el treball diari i constant. Gaudir també és necessari per assolir els grans projectes, per assolir els objectius. Desitjo que tots els barris de Tarragona llueixen més que en les festes d’anys anteriors. Que s’omplin de gent, que gaudeixin petits i grans i que soni la música, aquesta música que segons Kurt Cobain és «sinònim de llibertat, aliment de l’amor». Com deia Cervantes, «donde hay música no puede haber cosa mala».
