Tal com diu el refrany, la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, a més a més ho ha de semblar. Aquesta dita popular s’hauria d’aplicar a l’administració pública. He de confessar que el nou escàndol a l’Ajuntament de Tarragona, relacionat amb la targeta black de l’Empresa Municipal de Transports (EMT), m’ha deixat esgarrifat. No tant per la quantitat de les despeses (70.000€) —a parer meu, mal justificades— sinó per la manera com l’equip de govern ha tractat el tema. De ben segur que, l’exgerent Mario Cortés i la presidenta de l’empresa pública tenen arguments per allunyar totes les sospites. El problema és que, de moment, ni l’un ni l’altre han estat capaços de fer-ho de forma convincent. Ans el contrari. Amb les escasses justificacions han contribuït a l’especulació i al judici mediàtic. No es pot acceptar que es digui que tot és transparent i està auditat quan, en realitat, no se sap ben bé qui es beneficia de la targeta i què es fa amb ella, sobretot quan és personal i intransferible. Em costa d’entendre que la regidora Bego Floria carregui un dels seus viatges a París – caríssim, per cert – a la vida de Mario Cortés o que es facturi un carregador del mòbil a l’erari públic. L’oposició té raó a l’hora de ficar el crit al cel i demanar responsabilitats. Tot l’escàndol és opac i grotesc. El descontrol ha quedat evident en un ajuntament que peca de manca de transparència. Espero i desitjo que la justícia pugui aclarir si es van malgastar els diners públics sense to ni so. Si és així, els responsables hauran d’assumir les conseqüències, encara que s’amaguin darrere de la bandera de la transparència que està tacada de sospites. Tot això fa olor de putrefacte.
