Els DEA ja formen part del mobiliari urbà del territori

Els municipis del Tarragonès i del Baix Penedès estan cada vegada més cardioprotegits gràcies als Desfibril·ladors Externs Automàtics

Per . Actualitzat el

El cor. L’òrgan capaç de ressonar amb força o fer-se imperceptible que sempre batega. Palpita per permetre’ns fer la primera alenada fora del ventre matern, fer el primer petó i alçar en braços els nostres nets. S’ha fet molta poesia de l’òrgan que tantes taules d’institut ha decorat, però fins fa poc no se’n tenia la cura adequada. Això de fer esport i vigilar la nostra alimentació és molt nou, fruit de l’esforç dels professionals de la salut per comunicar que una bona prevenció és tant o més important que un bon sistema sanitari. Una segona fase de la protecció que cal conferir al cor és posar a l’abast de la ciutadania equips que permetin contrarestar una aturada cardíaca. És el cas del Desfibril·ladors Externs Automàtics (DEA) que en poc menys de deu anys s’han convertit en mobiliari habitual dels nostres municipis.

El 2012, la Generalitat de Catalunya va establir els requisits per a la instal·lació de desfibril·ladors externs fora de l’àmbit sanitari, però abans ja hi havia municipis que n’havien instal·lat. És el cas de la Pobla de Mafumet, per exemple, que el 2010 va instal·lar tres DEA, o Salou i Altafulla, que abans de 2012 ja disposaven d’aquests equips d’emergència. Des de llavors, el municipi pobletà ha doblat el nombre de desfibril·ladors externs, i Altafulla, un municipi d’uns 5.000 habitants amb una superfície de 6 quilòmetres quadrats, disposa de nou DEA repartits en espais que tenen una alta afluència de públic. Per entendre l’elevat grau de cardioprotecció del municipi altafullenc podem fixar-nos en la localitat veïna de Torredembarra que, tot i que triplica Altafulla en nombre d’habitants (uns 15.000) té només tres DEA, amb previsió d’adquirir-ne més.

Per descomptat, a la capital de la demarcació, Tarragona, és on més DEA hi ha, amb 87 equips distribuïts arreu de la ciutat. Sense marxar del Tarragonès, trobem que el Morell té quatre DEA, Vila-seca en té a deu edificis públics i Salou en té nou repartits entre diversos espais.

Al Baix Penedès, el Vendrell té un total de 15 DEA, Creixell en té 7 i Banyeres del Penedès ha adquirit un DEA per cadascun dels seus nuclis.

Els pavellons esportius, altres edificis municipals i les unitats mòbils són els llocs més habituals per ubicar aquests aparells capaços de detectar eficaçment les arítmies causants de la mort sobtada i que apliquen una descàrrega elèctrica quan és necessari permetent restablir la funció normal del cor. Cal tenir present que cada minut de demora en cas de patir una aturada cardíaca redueix un 10% la supervivència de la persona, la qual cosa fa que les maniobres de reanimació i disposar d’un DEA sigui essencial. A banda, els responsables sanitaris recorden que els DEA són segurs i fiables, fàcils d’usar, no fan mal i, el més important, poden salvar la vida.

És el cas d’un veí de la Pobla de Mafumet que va salvar la vida, fa poc més d’un any, gràcies a un DEA i, per descomptat, a la persona que el va empunyar. Aquell dia va ser l’Albert Giralt, un agent de la Guàrdia Urbana del municipi que va actuar davant d’una persona que havia patit una aturada cardiorespiratòria al carrer. La proximitat d’un DEA i d’una persona capacitada per emprar-lo va evitar una desgràcia, doncs. Per aquest segon motiu, molts dels municipis del territori, després d’haver ubicat DEA als punts estratègics, duen a terme cursos de formació entre els treballadors municipals i entre la població en general.

És l’exemple del Vendrell, que en el plec de condicions de la licitació es van concretar 160 hores de formació (per a personal de la Policia Municipal, de Protecció Civil i de consergeria d’equipaments municipals).

A banda, els DEA inclouen unes instruccions d’ús molt entenedores per si quan cal fer-ne ús no hi ha ningú capacitat.

Ajuntaments, com el de Tarragona, inclouen un mapa al seu web amb la ubicació de tots els  Desfibril·ladors Externs Automàtics del municipi.