El festival de música intergeneracional signa un ple total en la seva setena edició. A ritme de Mazoni, Calavento, Retirada!, La Bien Querida, Marion Harper i Espaldamaceta, entre molts altres artistes, el Minipop ha fet vibrar gent de totes les edats i d’arreu del país.
La proposta, però, no només llueix un criteri musical exquisit sinó que ve acompanyada d’artesania quilòmetre zero, a l’interior del recinte, en forma de tallers conduïts per joves talents del territori, i, a l’exterior, en forma de mercadet de peces úniques. El resultat, en ambdós casos, pares i mares carregats cap a casa i cares de satisfacció entre els més menuts que van poder construir instruments musicals, estels i robots amb brics de suc. Perquè, si la música és el fil conductor del festival, l’autòmat n’és la insígnia i els seus braços van carregats de disciplines artístiques que es mesclen dins dels seus circuits. Exemples en són els titelles, la projecció de pel·lícules (enguany amb el clàssic The Princess Bride), la sessió de discjòquei del diumenge que va posar fi a tres dies de gaudi, o la galeria d’art feta a partir de les fotografies dels petits reporters.
I això sense oblidar un dels èxits d’enguany: la Silenc Disco, un altre dels nous espais de la setena edició. Els que hi van entrar i es van posar els auriculars van poder gaudir d’una sensació única en una discoteca on tothom remenava el cul a ritmes diferents i s’ho passava d’allò més bé enmig del silenci més absolut.