Creu Roja ja fa temps que adverteix que la pobresa s’està cronificant a la nostra societat; que cada vegada és més profund el pou en el qual han caigut milers de famílies del territori i que, si no ens afanyem, s’hi quedaran a malviure la seva vellesa. Recordem que, des del 2014, el nombre de persones ateses a la demarcació pels programes relacionats amb la pobresa és d’unes 28.000 persones. Una xifra que no decau i que des de l’ONG creuen que és impossible que torni als nivells de 2009, quan atenien uns 9.000 usuaris. «No baixa i es cronifica, aquest és el problema, perquè estan estancats», admet el president de Creu Roja a Tarragona, Ramon Grau, que posa el punt mira en l’accés a una feina digna, ja que en molts d’aquests casos algun dels membres de la família treballa però cobra menys de 570 euros al mes.
«Per molt que hagin trobat feina continuen cronificats en la pobresa i serà molt difícil que aquests usuaris puguin recuperar el seu estatus», explica el president de Creu Roja Tarragona. Aquest fet té una segona repercussió que afectarà moltes famílies a curt i mitjà termini: la manca d’accés a la pensió contributiva de jubilació. Segons dades de la Creu Roja, les persones d’entre 50 i 59 anys ateses en aquests programes, que es troben en la seva darrera etapa de la vida laboral, només han cotitzat 11 anys de mitjana i l’actual marc legal espanyol exigeix haver cotitzat un mínim de 15 anys per rebre la pensió per jubilació. A aquest fet dramàtic cal afegir que «moltes d’aquestes famílies s’estan nodrint de les pensions dels seus pares, però arribarà un moment en què ells no tindran pensions o les tindran baixíssimes perquè no han cotitzat prou», alerta Grau.
En aquest sentit, Grau recorda un dels testimonis entrevistats que parlava de la seva filla de 18 anys que desitjava fer una carrera universitària però que s’havia de posar a treballar per ajudar a tirar endavant la família. «Una cosa és que tinguis un fill que no vol estudiar i que es posi a treballar, i una altra, que una persona sigui vàlida per estudiar i que vulgui fer-ho però que li hagis de dir que no perquè s’ha de posar a treballar perquè, si no, la família no pot tirar endavant».
L’Observatori de la Creu Roja també destaca que el 16,5% de persones enquestades no han cotitzat mai i que més del 18% dels enquestats diu que no sap si ha cotitzat o no. Pel president de Creu Roja a Tarragona, «si no actuem, ens trobarem en una situació humanitària molt preocupant per a les persones majors de 60 anys en un futur».
Per començar a solucionar aquest desgavell cal crear prou ocupació digna al territori i per això Creu Roja ofereix cursos de formació en els quals van participar un miler de persones l’any passat, amb una taxa d’ocupació del 51%. Una inversió de mig milió d’euros i més de 150 empreses del territori han fet possible aquest programa, que ha permès que més de 500 persones fessin un gir de 180 graus a la seva vida. És el cas d’un dels testimonis que recull l’Observatori de la Creu Roja, la tarragonina Purificación Sánchez que, amb 61 i després d’estar-ne sis a l’atur, torna a tenir feina. «No entenc per què la societat exclou els majors de 45 anys. Tenim experiència en el món laboral i no tenim obligacions familiars constants», explica.
Però l’exemple optimista de la Purificación no és el majoritari: Creu Roja alerta que un 37,8% de les persones enquestades no poden menjar regularment carn o peix; que 6 de cada 10 té deutes econòmics; que el 86% pateix pobresa energètica (30 punts més que ara fa quatre anys); que el 72,7% dels que tenen fills i filles no ha pogut cobrir les seves necessitats d’escolarització; que el 92,2% no pot fer cap activitat cultural, d’oci o lleure per problemes econòmics i que el 100% dels enquestats tenen problemes de salut (física o emocional).
Programes de lluita contra la pobresa
Els programes de lluita contra la pobresa de Creu Roja inclouen la distribució d’aliments i d’altres productes de primera necessitat (productes d’higiene, roba…), el pagament de rebuts de subministraments, la prevenció de l’exclusió escolar, l’atenció a persones sense llar, etc. Així, per exemple, a través de la campanya de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil, que pretén garantir una nutrició saludable als infants de les famílies en situació de pobresa severa, es van repartir prop de 26.000 ajuts durant el 2016.
Cal tenir en compte que Creu Roja Tarragona va dedicar uns 800.000 euros en ajudes directes el passat 2016 i un milió d’euros en espècies que inclou el repartiment de menjar o donacions d’empreses de diversos sectors que van a parar als usuaris dels programes.
La demarcació ja té 164.400 pensionistes
El nombre de pensionistes de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha crescut un 1,4% respecte al mateix mes de l’any anterior. Això fa que poc més de 164.400 persones percebin una pensió, ja sigui per jubilació, incapacitat, viudetat o orfandat. De mitjana, els pensionistes tarragonins perceben 891 euros, un 3,1% per sota de l’espanyola.
Les pensions per jubilació són les més nombroses i inclouen prop de 104.000 tarragonins i tarragonines que cobren una mitjana de 1.013 euros al mes, una xifra que també està per sota de la mitjana estatal, que aquest mes està situada en els 1.062 euros.
Amb tot, cal destacar que els jubilats tarragonins cobren molt més que els de les comarques de Lleida i Girona que tenen una prestació per jubilació de 915 euros i 954 euros de mitjana respectivament. A la província de Barcelona, en canvi, els jubilats reben de mitjana 1.116 euros al mes.
Si la xifra global de pensionistes (164.400) la comparem amb la darrera que tenim d’afiliats a la Seguretat Social de la província, pertanyent al mes d’abril, (229.300), ens adonem que el desequilibri de la balança en la Tresoreria de la Seguretat Social continua, ja que per cada pensionista hi hauria d’haver 2,5 treballadors i, en el cas de Tarragona, els afiliats no són ni el doble dels pensionistes.