«Amb la crisi, el repartiment de béns ja no és motiu de conflicte en els divorcis»

La recessió econòmica facilita els divorcis exprès i deixa la custòdia dels fills com a principal causa de litigi

Per . Actualitzat el

DIVORCIAR-SE de mutu acord té un cost d’ENTRE 500 i 1.000 EUROS 
Una parella que es vol divorciar de mutu acord només ha d’anar a un bufet d’advocats i, en mitja hora, es formalitza un document que recull tot l’acord per a la seva firma. Tot es fa pràcticamet amb un únic tràmit. En el cas que hi hagi fills, aquest conveni ha de rebre la validació de la fiscalia. En el cas del bufet Sanromà, tot el procés de divorci costa entre 500 i 1.000 euros.

Cada any es divorcien a la demarcació més de 2.000 matrimonis, segons dades de l’Idescat. Aquesta xifra s’ha estabilitzat en els darrers temps però, amb la crisi econòmica, els experts han detectat canvis de tendència en les prioritats de les parelles a l’hora de divorciar-se. El repartiment de béns ha deixat de ser motiu de conflicte i cada vegada són més habituals les separacions de mutu acord; de fet, queden en menys d’un 20% els divorcis que arriben a judici, normalment per conflictes sobre la custòdia dels fills.

Cada vegada hi ha més judicis ràpids i cada vegada menys separacions arriben a judici. «Les parelles ara rarament es barallen pel repartiment de béns, ja que el que vol la gent quan es divorcia és quedar net de deute. Abans, quan hi havia immobles amb taxacions per sobre de la hipoteca pendent, les parelles lluitaven per quedar-se les propietats, però això ara és tot al contrari», diu l’advocat tarragoní Rafael Sanromà, amb despatx a la Rambla Nova de Tarragona. «La gent ara té menys paciència que fa unes dècades i amb les noves lleis és més fàcil divorciar-se. Abans de la crisi la gent lluitava per quedar-se la casa i fins i tot aguantava per raons econòmiques, però ara els pisos no valen res i no els vol ningú. La gent vol iniciar una nova vida sense deutes. Ningú no vol la hipoteca». Un altre canvi important és que «la gent ara es divorcia més jove i les dones treballen i són independents econòmicament, fet que facilita els acords a l’hora d’establir pensions compensatòries». Tot això fa que «gairebé no quedin divorcis contenciosos. Els únics que arriben als jutjats són els que tenen conflictes en temes de règim de visites o en la custòdia dels fills». En aquest sentit, Sanromà apunta que actualment els temes que més es negocien en un divorci són els relatius als fills: la pàtria potestat, la custòdia, el règim de visites i les pensions compensatòries i d’aliments».

Pel que fa als motius de divorci, «continuen sent els habituals, les infidelitats i l’esgotament de la vida en parella. Cal destacar que cada vegada hi ha més divorcis per infidelitats per l’ús de les noves tecnologies. Moltes parelles es divorcien per infidelitats descobertes gràcies als mòbils i les xarxes socials com Facebook. N’arriben molts casos. Amb la crisi també s’ha notat un increment de divorcis per tensions i dificultats econòmiques familiars. Hi ha parelles que s’han separat i han hagut de tornar a viure amb els respectius pares».