La vida després de l’adopció

La Casa Sant Josep dóna suport a les famílies o persones adoptades que ho requereixin

Per . Actualitzat el

postadopcio

La paternitat i la maternitat adoptiva és un acte meditat, consensuat i molt elaborat que, generalment, és viscut amb alegria, entusiasme i il·lusió. Però sovint, quan l’adopció es fa efectiva i l’infant arriba a casa, es generen molts dubtes que, de vegades, les famílies no saben com resoldre.  Per ajudar-los en tot aquest procés, fa deu anys es  va crear el servei d’atenció postadoptiva que, en el cas del Camp de Tarragona, està integrat, des de 2013, dins del Servei de Preadoptius de la Casa Sant Josep –una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF), en conveni amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA)–. Aquest servei de postadopció està destinat a totes aquelles famílies que hagin adoptat un infant i s’hi poden tractar aspectes com ara l’adaptació a la nova família, el procés de coneixement mutu i de sintonització pares-fills, la criança i l’adquisició d’hàbits, els trastorns del vincle, la revelació del fet adoptiu i la recerca dels orígens, entre altres.
Pau Cerdán, psicòleg i coordinador del Servei de Preadoptius de la Casa Sant Josep, explica que «els nens adoptats necessiten un cert període de temps abans de poder generar nous vincles de confiança, ja que acostumen a presentar unes característiques diferents d’aquells que creixen en les famílies en les quals han nascut. Sovint arriben acompanyats d’històries d’abandonament i de maltractaments, molts cops han crescut durant uns anys amb adults que els han ofert models de vinculació afectiva insegurs. Altres ho han fet amb una família acollidora o bé ingressats a un centre residencial d’acció educativa (CRAE) o són infants procedents d’un altre país, amb  realitats socials i culturals molt diferents de les nostres». Es pot dir, doncs, que molts cops, quan s’assoleix legalment l’adopció plena, el procés emocional d’afillament encara està en un moment molt fràgil i no consolidat, per la qual cosa les famílies necessiten el suport de professionals que els ajudin a gestionar tot aquest procés d’adaptació.

Un servei gratuït i obert
«Es tracta d’un servei públic, gratuït que ofereix atenció personalitzada; està format per un equip multidisciplinari de professionals en psicologia i treball social amb experiència en l’àmbit de l’adopció que oferim una atenció especialitzada en les crisis que puguin aparèixer dins el marc de l’adopció i proporcionen eines, pautes i suport per afavorir el creixement i el benestar d’aquestes famílies», explica Pilar Herrero, treballadora social i membre d’aquest equip multidisciplinari.

Aquest servei ofereix un espai de consulta i orientació davant el plantejament de dubtes i dificultats, sorgits tant en l’àmbit individual com familiar, i assessorament a escoles i a professionals que estan en contacte amb famílies adoptives (centres de salut mental, d’atenció precoç, etc.). «Realitzem visites i reunions individualitzades, però també creem grups de reflexió i debat per a pares i mares per tractar temes relacionats amb el procés posterior a l’adopció i per potenciar l’intercanvi d’experiències i l’ajuda mútua entre famílies adoptives», explica Pilar Herrero, que afegeix que també es realitzen xerrades formatives i jornades de reflexió sobre la realitat de l’adopció.

Principals consultes
Quines són les consultes que poden arribar al servei d’atenció postadoptiva? «Les demandes no les hem de pensar únicament com una consulta per problemàtiques específiques dels infants», explica Cerdán. «Les principals dificultats es focalitzen en l’adaptació pares-fill, els diferents costums, lligar les característiques de l’infant i de la família adoptiva, el decalatge entre les expectatives i les possibilitats, les dificultats per aprendre un nou idioma (en el cas d’adopcions internacionals), adquirir uns nous hàbits de vida quotidiana, manies i costums…», afirma. A poc a poc poden aparèixer dificultats de caràcter relacional, per exemple, dintre de l’àmbit escolar, tant pel que fa a aprenentatge com a la relació amb companys i mestres. Una altra gran àrea d’intervenció és per problemàtiques de conducta i també per dificultats o dubtes sobre com i quan han de  transmetre als infants els seus orígens i aspectes concrets del fet adoptiu. «En el cas que considerem que les problemàtiques que ens planteja la família, per la seva gravetat, escapen de la nostra competència, les derivem a altres serveis més específics», assegura Herrero.

126 famílies des de 2013
Des que es va posar en marxa el servei d’atenció postadoptiva de la Casa Sant Josep s’han atès un total de 71 famílies en espai grupal, de les quals 34 corresponen a adopcions nacionals i 37 a adopcions internacionals. D’altra banda, han atès 55 famílies a títol individual, amb 39 adopcions internacionals i 15 nacionals.

Totes les famílies que hagin adoptat un infant i les persones adoptades que ho necessiten poden sol·licitar aquesta atenció. Es pot obtenir més informació d’aquest servei i concertar una cita trucant al telèfon del programa d’atenció postadoptiva, que és el 93 483 18 24.