Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries estrenen disc sota el títol ‘No tinc diners’

L’àlbum afegeix nous ritmes als tradicionals de les Terres de l’Ebre i aposta per la reivindicació social dins d’un context actual

Per . Actualitzat el

Tres dels sis components de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries venen a la redacció del NotíciesTGN a parlar-nos del seu nou disc, ‘No tinc diners’. «Fer música popular és inspirar-se en el que passa al carrer i “no tinc diners” és la frase més popular que hem tingut al nostre país des del 2008», expliquen els Quicos recordant que la frase també surt a la ‘Cançó dels escolans’, recollida al ‘Folklore tortosí’ de Joan Moreira, en la qual els escolans demanen al mossèn Joan que els pagui les misses que els deu i el mossèn els respon «no tinc diners, xiquets preneu paciència, cosa d’un mes». Amb aquesta base, el grup de les Terres de l’Ebre ha actualitzat el tema i ha reubicat la cançó «a altres estaments com el senyor president o el senyor banquer», expliquen l’Arturo, el Jordi i el Josep.

Defensen que folklore i reivindicació social van de la mà i, conversant amb ells tres, t’adones que, a diferència de molts artistes, ho porten a l’ADN això de queixar-se de les injustícies. Més enllà de l’estètica, que el grup ebrenc sempre ha cuidat amb una música atractiva i amb l’originalitat dels concerts en els quals es transformen en personatges còmics, els Quicos acumulen premis sobretot pel seu compromís social. Un compromís amb la cultura d’aquesta cinquena província, que massa vegades ha estat i és oblidada, i les seves tradicions centenàries que ells han ajudat a recuperar. Però també, un compromís amb la gent que porten patint des del 2008, amb i els que ja maldaven per tirar endavant abans d’aquest fenomen inacabable que hem anomenat crisi i amb els que venen de molt lluny fugin del terror. El seu darrer treball en forma de CD arriba quatre anys després de l’anterior disc però això no vol dir que el grup hagi estat parat durant aquest temps.

Han fet col·laboracions i concerts en els quals ja s’han sentit alguns temes del nou disc. «Aquestes cançons s’han anat cuinant a foc lent», apunten admetent que pertanyen «a un circuit de música que no és mediàtica, que no requereix un disc a l’any i, per sort, no depenem de ningú perquè ningú mos ha pujat a cap lloc ni ningú mos pot baixar de cap lloc». Perquè la seva trajectòria de 24 anys ha estat com una carrera de l’Emil Zátopek, sense presses però infatigable i cada cop amb més ritme a força de sentir els aplaudiments del públic. «Ens sentim molt orgullosos que algú et digui després d’un concert “que bé m’ho he passat”, és la vitamina que t’ajuda a agafar forces», admeten. Aprofitant que visiten la ciutat que va acollir el seu primer concert fora de les Terres de l’Ebre fa més de dues dècades, recorden «la sorpresa de veure que la gent de Tarragona coneixia totes les nostres cançons». Des de llavors, aquesta complicitat, tot i la distància que han recorregut, s’ha repetit en moltes ocasions. Quan els demano que me’n diguin una els ve al cap una actuació a la Universitat de La Sorbona de París on el públic va acabar cantant jotes amb els Quicos. Les jotes de les Terres de l’Ebre són unes cançons improvisades que van popularitzar el grup ebrenc i que el nou disc conté a l’estil tradicional amb la rondalla de Guardet lo cantador.

En conjunt, el nou àlbum el descriuen com «un disc de crònica social, com tots» que mescla l’apartat festiu amb el reivindicatiu. Ja és una mostra d’intencions el primer tema que rep als refugiats amb estrofes com «benvingut sigues per sempre, que trobes la teua nova casa i la llum que un dia vas encendre». «Continua bevent de les fonts de la música d’arrel però les reinterpreta d’una manera molt lliure». Hi ha temes basats en romanços de les Terres de l’Ebre amb música tradicional i altres amb ritmes més diversos que es fixen en les rumbes, la música africana, els boleros… «Potser serà dels últims discos de la història perquè prompte seran objectes declarats en perill d’extinció», afirma l’Arturo amb un pessimisme que no comparteixo i més després de desprecintar l’obra d’art per reproduir-la per primera vegada. Per als fetitxistes, que no som pocs, el disc ja està a la venda i l’esforç és mínim per fer-lo acabar a l’estanteria de casa. A més a més, quan acabi l’estiu, els Quicos faran concerts específics sota el títol ‘No tinc diners’, en teatres i tocant només les cançons del nou disc. «Tots els discos que hem fet han tingut una temporada de concerts en espais més recollits i molt cuidats», expliquen els Quicos que el pròxim 12 de maig actuen a Vandellòs i el 20 a Amposta en un format més d’estiu amb un maridatge de ‘hits’ i cançons noves.