Psicòloga i terapeuta infantil, aquesta professora és una de les veus més autoritzades en educació de les emocions i musicoteràpia d’àmbit estatal. Acumula més de 20 anys d’experiència en l’aprenentatge de nens amb problemes de conducta. Begoña Ibarrola visitarà Tarragona el pròxim 19 de maig dins del congrés EduMindUp! de neurociència a l’aula, on analitzarà les relacions entre cervell i aprenentatge: conèixer la fisiologia cerebral i els processos neuronals significa, al seu parer, fer una classe millor.
Quines certeses té vostè sobre el funcionament del cervell per aprofitar-les en la preparació d’una classe?
Els estats emocionals resulten d’un sistema complicat de missatges químics a través del nostre cos que, al seu torn, afecten allò que percebem i on tenim enfocada la nostra atenció moment a moment. Les emocions són, doncs, «els guardians de l’aprenentate» i són molt importants, tant per al que aprèn com per al que ensenya.
Pot ser més concreta?
Avui se sap que un alumne sotmès a estrès no rendeix prou però, tot i així, se’l continua valorant, gairebé exclusivament, en funció del seu rendiment en els exàmens. La meva experiència em diu que hi continuen havent alumnes que, tot i que han estudiat i sabent que saben, són incapaços de demostrar-ho per no saber controlar el seu nivell d’ansietat i es queden «en blanc».
Què més pot fer el professor per l’alumne?
Està demostrat que els agents del nostre sistema de motivació són les experiències positives en les relacions i els lligams afectius que s’estableixen a l’aula. Tot alumne, per estar motivat, necessita atenció emocional, elogis, reconeixement i experiències d’èxit que el facin sentir-se competent.
Fins a quin punt és clau treballar amb les emocions?
Molts professors es queixen que els seus alumnes no atenen; no podem oblidar que en els processos d’aprenentatge, l’atenció i la memòria estan dirigits emocionalment i que les emocions estan constantment regulant allò que s’experimenta com a realitat. Gràcies a les emocions s’emmagatzemen i evoquen memòries de manera més efectiva i s’elaboren continguts relacionats amb qualsevol funció mental. Per això, quan l’emoció s’apaga, quan l’interruptor es desconnecta, les conseqüències per a l’aprenent són molt negatives.
Queda molt de marge per aconseguir que els alumnes aprenguin millor?
Sobretot en temes relacionats amb la motivació. La motivació és el motor de l’aprenentatge i és essencial per poder aprendre, per això, dur a terme una bona programació de l’aprenentatge representa tenir en compte la contínua connexió entre les àrees cerebrals corticals (més racionals) i les àrees més emocionals, localitzades en el sistema límbic. És a dir, tots els processos cognitius tenen una base emocional, per això treballant les emocions es progressa en l’aprenentatge d’allò més racional. Emoció i motivació són els que dirigeixen l’atenció sobre quines informacions s’arxiven en els circuits neurals, i per tant, s’aprèn sempre que es concentri en una activitat central.
Si un professor vol aplicar algun concepte de la neurociència a la seva aula, què li recomanaria?
En primer lloc que es formés per descobrir que cada cervell és únic, irrepetible, encara que la seva anatomia i funcionalitat siguin particularment de la raça humana. Té poder per captar l’aprenentatge de diferents maneres, per diferents vies, ja que està naturalment dissenyat per aprendre i és el que més li agrada. Si l’educador coneix com aprèn el cervell i quines són les influències de l’entorn que poden millorar o perjudicar aquest aprenentatge, en la seva planificació d’activitats d’aula podrà tenir en compte diferents estratègies i oportunitats per aprendre. I, en segon lloc, que després de tenir aquesta informació dirigeixi una mirada de jardiner a cadascun dels seus alumnes, sentint-se responsable de descobrir i desenvolupar tot el que cada un pot arribar a ser, que ja es troba en el seu interior de manera potencial. Només així aconseguirà treure el millor de cada un i sobretot, deixar una empremta positiva en la seva vida.