A la demarcació de Tarragona hi ha més de 75.800 persones en edat de treballar que no tenen cap mena d’ocupació. Aquesta és la dada que aporta la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), que confirma la tendència decreixent de la taxa d’atur en els darrers anys. Ara l’índex de desocupats és del 20% a la demarcació, per sota de gairebé el 30% registrat el mes març de 2013, però alhora molt lluny del 7,2% de què es gaudia l’any 2008, just abans de l’esclat de la crisi econòmica internacional. Si bé des de 2013 s’aprecia una recuperació en el nostre mercat laboral, les comarques de Tarragona encara presenten pitjors dades que la resta de Catalunya, on l’atur segons l’EPA ja està en el 15,28% amb unes 570.000 persones sense feina.
El mercat laboral tarragoní ja fa una dècada que pateix. Només cal mirar el gràfic de la part superior per comprovar que el pitjor ja ha passat però que encara estem molt lluny de recuperar els índexs de desocupació que la província registrava abans d’entrar en el període de recessió econòmica. Entre els anys 2007 i 2008 la demarcació gaudia d’una taxa d’atur inferior al 8%, que a molts països és considerat com a atur tècnic, és a dir, una bossa de desocupació que sempre existeix encara que s’estigui en època de bonança. A inicis de 2008, quan s’alertava al govern de Zapatero que Espanya estava a punt de notar els efectes de la crisi, a la província hi havia menys de 30.000 persones sense feina. La cosa va canviar d’un dia per l’altre i l’any 2009 l’atur ja s’havia gairebé triplicat, arribant a les 76.900 persones. Van arribar els brots verds de 2010 i, a partir d’aquí, l’escalada de la destrucció de llocs de treball, sobretot en el sector de la construcció i l’industrial, va fer estralls a les nostres comarques. L’any 2013 a la demarcació hi havia més de 119.000 persones sense feina i la taxa d’atur va fregar el 30%.
Des de 2014 la recuperació de llocs de treball és progressiva, si bé la principal queixa dels sindicats és que les empreses estan apostant per contractes precaris, temporals i amb sous molt més baixos que abans de la crisi. D’altra banda, aquella població que ha aconseguit mantenir el lloc de treball ho ha fet en termes general amb congelació i reducció de sous, fet que ha repercutit en una important baixada del consum durant un llarg període de temps.
El descens de l’atur es consolida any rere any a casa nostra però a un ritme inferior que a la resta de les demarcacions de Catalunya. A la demarcació de Barcelona la taxa de desocupació està ara al 14,7% (amb unes 413.000 persones sense feina), mentre que a Girona l’atur està al 17% (63.000 persones sense feina) i a Lleida a un baix 11,5% (amb 24.000 persones). Pel que fa a la població ocupada (la gent que està cotitzant) a la demarcació hi ha en l’actualitat 303.000 persones amb feina. Una dada preocupant perquè el març de 2008, quan l’atur estava en mínims històrics, a la demarcació hi havia més de 377.000 persones treballant. En aquests deu anys, a més a més, la demarcació ha superat la xifra de 100.000 pensionistes i jubilats, fet que tensiona la balança de la seguretat social.