L’Organització Mundial de Salut (OMS) calcula que gràcies a les vacunes s’eviten uns 3 milions de morts a l’any. I que se’n podrien evitar uns dos milions més si l’accés a aquests fàrmacs fos universal. Aquestes dades poden ser noves per a alguns, però és evident que la majoria de la societat és conscient dels beneficis de la vacunació. Malgrat tot, i especialment en l’àrea de pediatria, cada cop és més habitual trobar pares i mares reticents a administrar una quantitat ingent de vacunes als seus fills acabats de néixer. Recordem que, seguint el calendari vacunal català, un infant rep 24 dosis pertanyents a 11 vacunes diferents durant el primer any de vida, a les quals cal afegir les comercialitzades i no finançades que, depenent del pediatre, estan més o menys recomanades.
Quan posem sobre la taula els dubtes que les vacunes desperten en alguns sectors de població, la coordinadora d’infermeria pediàtrica d’Atenció Primària de la Xarxa de Santa Tecla, Lídia Miró, ens recorda que «les vacunes són necessàries perquè són una de les activitats de salut pública que té uns resultats més eficients». Explica que, tot i que no són majoritaris, es donen casos de persones que dubten de si vacunar o no els seus fills i que els professionals «intentem explicar-los els beneficis de la vacunació». Segons Miró, això passa perquè «busquen la informació en fonts que no són fiables, que no tenen l’evidència científica necessària».
Segons Lídia Miró, «les vacunes són molt i molt segures, són preparats que estan molt controlats, però evidentment el risc zero no existeix». Per aquest darrer motiu i per l’eficàcia de les vacunes, la infermera admet que, de vegades, es dona «una crisi de confiança»: quan en una zona hi ha una alta cobertura de vacunació, baixa moltíssim la incidència de la malaltia. Això fa que la societat percebi que els riscos d’aquesta malaltia són molt baixos. De la mateixa manera, com que hi ha tantes dosis administrades, el petit percentatge d’efectes adversos es multiplica i hi ha un efecte eco que ens fa perdre la confiança en les vacunes. Això fa que baixi la cobertura vacunal i que la incidència de la malaltia torni a pujar.
«Hi ha malalties que la gent jove no ha vist mai i que sembla que no existeixin, però això és gràcies a les vacunes i, si es deixen d’administrar, tornaran», destaca la infermera, que recorda que la immunitat de grup, que consisteix a aprofitar que la majoria de la població està vacunada per no fer-ho, no sempre serveix.
A banda, explica que «la majoria d’efectes adversos de les vacunes són lleus i són els esperats, com són les reaccions locals o una mica de febre. Hi pot haver una reacció més greu, però és molt estrany».
Pel que fa a la quantitat de vacunes que s’administren durant els primers mesos de vida dels nadons, Lídia Miró explica que «abans ens posaven menys vacunes però tenien molts més conservants i més quantitat d’antígens; ara, en canvi, són molt més purificades». I descarta que existeixi una sobrevacunació relacionada amb interessos farmacèutics.
Pel que fa a la població adulta, també inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques, la professional de la Xarxa de Santa Tecla recorda que és molt important que cada usuari conservi el seu calendari vacunal per no sotmetre l’organisme a dosis innecessàries que poden causar reaccions. A banda, recomana consultar les pautes de rescat de vacunes que no ens hagin posat perquè és possible que puguem rebre-les finançades.
Falses creences sobre la vacunació
L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha elaborat un fullet informatiu en el qual desmenteix algunes de les creences que circulen sobre les vacunes:
ÉS FALS que la millora de les condicions d’higiene i sanejament ha fet desaparèixer les malalties i que les vacunes ja no són necessàries.
ÉS FALS que les vacunes tenen efectes secundaris nocius i a llarg termini que encara no es coneixen. Més encara, és fals que la vacunació pot ser mortal.
ÉS FALS que la vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, així com la vacuna antipoliomielítica, poden provocar la síndrome de la mort sobtada de l’infant.
ÉS FALS que les malalties que es poden prevenir mitjançant la vacunació estan gairebé eliminades al país i que, per tant, no hi ha motius per vacunar-se.
ÉS FALS que les malalties de la infància que es poden prevenir mitjançant la vacunació són «una cosa inevitable a la vida».
ÉS FALS que l’administració simultània de més d’una vacuna pot fer augmentar en els infants el risc d’efectes secundaris nocius, que poden sobrecarregar el seu sistema immunitari.
ÉS FALS que les dones embarassades no es poden vacunar.
ÉS FALS que és millor la immunització produïda per la malaltia que per les vacunes.
ÉS FALS que les vacunes contenen mercuri que és perillós.
ÉS FALS que les vacunes causen autisme.