Un nou pla d’urgències sanitàries

Per . Actualitzat el

El Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 estableix que cal definir i implantar a tot el territori un model d’urgències que tingui en compte, equitativament i resolutivament, des de l’àmbit extrahospitalari fins a l’hospitalari. Això és el que va presentar la setmana passada el conseller de Salut sota el nom de Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PNUC) i que no és res més que l’evolució del Pla integral d’urgències de Catalunya i del Pla director d’atenció a les emergències prehospitalàries de Catalunya amb l’afegitó del qualificatiu «nacional».

D’aquests dos plans va néixer el model actual, basat en la coordinació dels àmbits de l’atenció primària (AP), de l’atenció continuada (AC), de l’atenció hospitalària (AH) i del servei d’emergències mèdiques (SEM). Amb el nou Pla nacional es vol avançar cap a un model integrat tant pel que fa a serveis com a territoris. Així, s’inclou tant el servei 061 Sanitat Respon com el servei de transport sanitari, dues portes d’accés dels ciutadans al sistema sovint infravalorades, i també es preveu l’ordenació de l’atenció al territori a través dels plans d’urgències i atenció continuada territorials.
El Pla esmenta dues qüestions que cal millorar i que al Camp de Tarragona tenim identificades i quantificades a partir de les dades del darrer informe de l’Observatori de Salut de Catalunya. La primera, la freqüentació dels serveis d’urgències dels hospitals: tenim la taxa més alta de Catalunya, 746,6/any per cada 1.000 habitants, essent la mitjana de Catalunya de  615,7/any. La segona, la idoneïtat de les visites als serveis d’urgències; a la nostra regió sanitària, dels cinc centres hospitalaris només el de Santa Tecla millora la mitjana catalana amb un 36,2%; la resta (Reus, 33%; Valls, 29%; Vendrell, 26,7% i Joan XXIII, 27,6%) no arriben a la mitjana catalana, o dit al revés,  el 67% o més de visites  urgents als hospitals no són considerables com a tals.

Accions

El Pla preveu 10 àmbits  de treball que inclouen 30 accions, algunes més concretes, altres més àmplies. A més dels àmbits ja esmentats (061, AP, AC, AH, SEM i organització territorial) destacaré per innovadora la implementació de plans específics per a pacients amb necessitats especials: nens, malalts oncològics, malalts en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada, persones ingressades a residències geriàtriques i persones amb problemes de salut mental i addiccions.

Respecte a les accions previstes, la majoria no són noves sinó que busquen millorar, generalitzar o estandarditzar iniciatives que ja funcionen: establir un únic model d’hospitalització a domicili, crear nous equips de suport integral a la cronicitat (ESIC), noves línies del 061 d’atenció pediàtrica i salut mental, millorar accés telefònic als CAP… Cal destacar-ne dues de noves. Per una banda, la reordenació dels dispositius mòbils de transport sanitari: un informe del juny passat constatava que al Camp de Tarragona hem passat de tenir els millors temps de resposta de les ambulàncies de suport vital bàsic a estar a la cua de Catalunya. Per l’altra, l’establiment d’un pla específic sobre aturada cardiorespiratòria a l’espai públic seguint les recomanacions d’un informe de l’Agència de qualitat i avaluació sanitàries de Catalunya d’abril 2016.

Ara bé, tot i les bondats i valoració positiva del Pla presentat, no soluciona el greu problema de l’espera des que un malalt és diagnosticat en un servei d’urgències hospitalari i el moment en què se li assigna un llit d’hospitalització que, cal recordar, fou allò que el conseller Comin va anunciar que solucionaria aquest Pla Nacional. Tant és així que el document fixa un termini de 4 anys per aconseguir que cap pacient estigui més de 24 hores a urgències pendent d’ingrés. Els experts indiquen com una bona via de solució el suport dels centres sociosanitaris a les necessitats de les urgències hospitalàries, ja sigui amb l’ingrés directe dels pacients o l’establiment de llits de subaguts dels centres sociosanitaris que encara tenen massa llits per a malalts eminentment socials amb poca dependència mèdica i sanitària. Aquest és, definitivament, el punt feble del Pla que és molt i molt tímid en l’àmbit de l’atenció integrada social i sanitària, on les dues accions previstes i res de nou  són sinònims.

Finalment, no puc acabar sense escriure la paraula «decepció»: des del punt de vista del Camp de Tarragona, de casa nostra, que no apareix per res en aquest Pla Nacional d’Urgències de Catalunya. Cap acció nova adreçada a la població de la nostra regió sanitària, de fet, és  l’única que no surt en les accions d’àmbit territorial. Només apareixem amb la ja coneguda  inversió a Joan XXIII i amb l’anunci d’un nou centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) a Reus. Cap notícia tampoc del planificat  CUAP a Campclar per donar servei als barris de ponent  de la ciutat de Tarragona.