Les dificultats per incorporar-se al mercat laboral, els sous baixos, l’esperit aventurer, aprendre idiomes, conèixer noves cultures, la voluntat de conèixer món… No hi ha un únic factor que empenyi la gent a marxar a l’estranger, però és una evidència que la gent de Tarragona, especialment la més jove, està cada vegada més oberta a fer la seva vida lluny de la terra que l’ha vist néixer. Actualment hi ha més de 21.000 tarragonins i tarragonines que tenen la seva residència estable en altres països, més del doble que ara fa uns set o vuit anys. Segons els experts, ens trobem davant d’un període d’emigració cap a l’estranger que no es donava des de l’època de la Guerra Civil espanyola, ara fa 80 anys.
Ara no hi ha cap conflicte bèl·lic que ens obligui a marxar per salvar la vida, però sí que es donen tot un seguit de circumstàncies que ens «conviden» a provar sort a milers de quilòmetres de casa. Els nivells d’emigració que s’han registrat en els darrers anys a casa nostra indiquen que hi ha moltes coses que no estem fent bé de cara a les noves generacions, especialment quan la gran majoria dels joves emigrants no tenen problemes per fer arrels al país que els acull i ni es plantegen retornar a Tarragona més enllà dels dies de vacances i de visita als familiars.