La demarcació de Tarragona ha presumit històricament (i amb raó) de la seva capacitat per fer compatibles dos sector antagònics com són la indústria i el turisme. Únicament aquí conviuen el complex petroquímic més gran de la Mediterrània i el millor complex de parcs temàtics d’Europa, ara ampliat amb FerrariLand.
El sector turístic avança amb pas ferm. La Costa Daurada és una destinació cada cop més internacional i ja no és només el lloc d’estiueig de barcelonins i aragonesos. La gran indústria tarragonina, per contra, lluita contra els elements (i la manca d’inversions de l’Estat) per continuar sent competitiva i generadora de treball per a milers de famílies. En circumstàncies diferents, els dos sectors del màgic binomi continuen sent cabdals. L’un i l’altre es complementen i són necessaris.
Però en aquest inici de segle XXI assistim a la fi d’aquesta fórmula màgica. Aviat haurem de deixar de parlar de la parella turisme-indústria i començar a parlar del trio que aquests dos sectors històrics faran amb la logística, l’activitat empresarial que més està creixent des de fa temps a les nostres comarques.