La celebració dels Jocs Mediterranis ha estat un dels temes més debatuts dels últims anys a Tarragona. Es tracta d’un projecte que la ciutadania mai s’ha fet seu i això ho demostra el reiterat «no es faran». Tot i els molts defensors dels Jocs Mediterranis que hi han cregut, els detractors d’aquest projecte s’han multiplicat a mesura que apareixien entrebancs i que es demostrava que el Comitè Organitzador dels Jocs, ara ja, Tarragona 2018, havia errat en àrees tan importants com la captació de patrocinis. El clímax de la desconfiança amb el projecte va arribar el dia en què Ballesteros va sortir en roda de premsa i somriure en boca anunciant que els Jocs s’endarrerien un any sense entonar cap ‘mea culpa’ i, ni tan sols, acusant el Govern central de la manca de pressupost per realitzar l’esdeveniment quan tocava.
Amb tot això sobre la taula, i confiant que el 2018 serà la data de realització de l’esdeveniment esportiu, el consistori tarragoní, màxim valedor dels Jocs, necessita recuperar una trempera ciutadana que potser mai ha tingut del tot però que, sens dubte, ha passat èpoques més prometedores. Una opció, segurament poc exitosa, han estat els anuncis als autobusos i per alguns carrers de la ciutat, amb rostres de persones que ens expliquen què aportaran els Jocs a la ciutat. L’altra que, com a mínim, ha aconseguit convèncer qui escriu aquest text, ha estat mostrar in situ què han aportat ja els Jocs a la ciutat.
Passejar per l’Anella Olímpica amb la llum de la tarda tarragonina pot fer trontollar moltes creences. Recorrent la zona d’escalfament de la nova pista d’atletisme (només n’hi ha dues més d’aquestes característiques a Catalunya), les imatges dels atletes de Rio tornen a la memòria i és impossible no imaginar-se esportistes d’arreu del Mediterrani fent el mateix a Tarragona. Trepitjant el terra que espera el tartan, t’adones de la grandària de les grades i veus la passarel·la que connecta l’entrada de l’Anella Mediterrània amb la pista d’atletisme i la piscina. Des de les alçades d’aquesta passera, contemples l’avinguda principal del recinte i recordes els renders que tots els mitjans locals publicaven fa anys de com seria l’Anella Mediterrània. Alçant la vista, veus la carcassa del palau d’esports en construcció i descobreixes que aquelles imatges virtuals estan a punt de convertir-se en realitat. El Pere Valls, un dels ideòlegs dels Jocs de Tarragona, ens acompanya durant tot el trajecte donant-nos els detalls d’una obra faraònica que avança «dins dels terminis previstos quan els Jocs s’havien de celebrar el 2017».
Ens ensenya el velòdrom, l’espai que ocuparà el camp de rugbi, el de la pista de llançament de martell i part del forat de la piscina olímpica de 50 metres, l’únic equipament que encara no s’ha començat a fer a l’espera d’inversió estatal, municipal i/o privada. Amb tot, per a un servidor poc donat a vestir xandall, la joia de la corona d’aquesta Anella Mediterrània està al final del recorregut que ens fa el Pere. Diversos milers d’arbres i plantes autòctones conformen un bosc mediterrani creat del no-res. Un petit pulmó verd, encara en fase embrionària, que envolta un llac artificial encarregat de recollir l’aigua de pluja i repartir-la entre la vegetació. Un espai natural que connectarà els equipaments esportius amb el futur Ikea i, probablement, els camps del Nàstic, i que servirà per dignificar un dels barris més desafavorits de la ciutat.
Caldrà veure quina hipoteca recaurà en les arques municipals i si els Jocs es fan i com es fan, però, visitant les obres de l’Anella Mediterrània, fins i tot els més escèptics, hem d’admetre que el famós «llegat dels Jocs» ja és una realitat i que, a banda de vertebrar la ciutat per on més li cal i omplir el buit que Tarragona pateix en equipaments esportius, serà un espai més del qual, els tarragonins, ens en podrem sentir orgullosos.
L’ANELLA EN XIFRES
El palau d’esports tindrà capacitat per acollir fins a 5.000 espectadors i té un cost de construcció de 12,5 milions d’euros. Durant els Jocs Mediterranis acollirà les proves d’handbol.
La pista d’atletisme tindrà una capacitat per a 2.000 espectadors que s’ampliarà fins a 5.000 durant la celebració dels Jocs. Les obres de millora que inclouen unes noves grades i la pista coberta d’entrenament de 80 metres han tingut un cost de 3,3 milions d’euros, finançat pel Consejo Superior de Deportes (CSD), la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona.
La piscina descoberta tindrà una llargada de 50 metres i acollirà la competició de natació i waterpolo. És l’únic equipament esportiu que encara no s’ha començat a construir. El seu cost serà de 2,7 milions d’euros, segons el projecte.
Bosc i llac artificial ocupen la major part de l’extensió de l’Anella Mediterrània. Per fer realitat el bosc es plantaran més de 3.500 arbres i plantes autòctones que es regaran gràcies a la recol·lecció de l’aigua de pluja que es fa amb l’estany.
El camp de rugbi també té cabuda en aquest complex esportiu. Tot i que no té graderies, els esportistes d’aquest disciplina tindran, per fi, un espai no compartit que quedarà a tocar de la piscina de 50 metres.
