El passat dimecres, l’ADEGP va organitzar un col·loqui amb el responsable del lobby que defensa el corredor mediterrani FERMED, Joan Amorós.
Primer de tot voldria felicitar l’ADEGP per l’organització d’aquest col·loqui, ja que permet escoltar de primera mà els projectes estratègics per al territori.
La majoria de titulars es van centrar en la proposta de l’establiment d’un centre intermodal de mercaderies al Penedès i molt pocs diaris van ressaltar la segona de les propostes que van sorgir al debat; la possibilitat que el Penedès tingui un baixador de l’Alta Velocitat, que el Penedès pugui gaudir d’una parada a la xarxa d’Alta Velocitat ibèrica i europea.
Personalment, crec que la primera de les propostes es podria debatre en un espai temporal a mitjà termini, ja que depèn de moltes variables. Que es faci el corredor mediterrani, que es trobi el lloc on es pugui desenvolupar un centre intermodal de mercaderies i que hi hagi inversors… moltes variables que ens projecten a un mitjà termini.
A curt termini, en canvi, es presenta el projecte d’un baixador a la xarxa d’Alta Velocitat, una estació al Penedès de l’Alta Velocitat, una xarxa que ja existeix i que passa pel bell mig del territori, a diferència del corredor mediterrani, que encara no existeix.
Al Penedès s’havia parlat d’un intercanviador entre la xarxa ferroviària de l’Alta Velocitat i la xarxa tradicional que permetés que els trens poguessin combinar les dues xarxes ferroviàries, però aquesta proposta no permet treure el màxim de profit del fet que la xarxa d’Alta Velocitat passa pel Penedès.
Una bona proposta seria elaborar l’intercanviador que permeti combinar les dues xarxes, i també un baixador que donés servei a la xarxa d’alta velocitat, com succeeix en altres territoris per on passa la xarxa d’Alta Velocitat, no demanem res que no tinguin altres territoris.
El Penedès és un territori estratègic, en aquest futur baixador es podria combinar una intermodalitat de transport públic. A la Granada, en un futurible baixador, s’hi podria combinar l’Alta Velocitat, la xarxa de Rodalies R4, els serveis Regionals Avant i Catalunya Express, i el servei d’autobusos regionals i nacionals aprofitant l’enllaç entre la C-15 i l’AP7, i les carreteres comarcals i regionals.
Al Penedès, un possible baixador d’Alta Velocitat, no només donaria servei a la gent que hi viu, 500.000 persones aproximadament, sinó que també seria una porta d’accés per als turistes que volguessin arribar al Penedès en tren. Veient l’exemple de Girona podem afirmar que un accés a l’Alta Velocitat multiplica per molt les possibilitats turístiques de l’indret.
Al mateix temps i veient les possibilitats que la nova C-15 dona al Penedès, com a eix de la Catalunya Central, també podria atraure molta gent de la Catalunya Central que entre anar a Barcelona o al Penedès a agafar el tren de l’Alta Velocitat trobaria més fàcil desplaçar-se al Penedès.
Estratègicament pel Penedès, no només hem de pensar en la logística, també hem de pensar treure fruit de la nostra localització i proposar serveis de qualitat als nostres habitants, i l’accés del Penedès a l’Alta Velocitat en seria un bon exemple.
