La primavera comporta l’arribada de les temudes al·lèrgies, patologies que cada any afecten més persones en el món occidental i que, en el cas de les comarques de Tarragona, poden tenir una incidència sobre més del 30% de la població. Els factors per aquest increment sostingut de les al·lèrgies són diversos; destaca sobretot el fet de viure i créixer en un entorn cada vegada més higiènic, però també la climatologia i les peculiaritats de cada territori, que poden contribuir a la proliferació d’al·lèrgies respiratòries. A Tarragona, per exemple el clima i la flora fan que es registrin casos d’al·lèrgia durant tot l’any i no només en època primaveral.
El Dr. Llátser, cap de la unitat d’Al·lergologia de la Xarxa de Santa Tecla, afirma que hi ha condicionants estacionals estretament relacionats amb la pol·linització de la vegetació autòctona: «ara estem en plena pol·linització de la parietària, un matoll molt abundant a la Costa Daurada, que és el principal causant de la majoria d’al·lèrgies primaverals». Però a les nostres comarques hi ha al·lèrgies al pol·len des de principis d’any. Arbres com els xiprers, el plataner o l’avellaner, presents tant en nuclis urbans com en camps d’arreu del territori, poden florir fins i tot abans de l’inici de la primavera i provocar brots d’al·lèrgies en plena tardor i hivern.
Una mica abans de l’arribada de l’estiu prenen el relleu les gramínies, presents a tot Europa en les seves diverses modalitats, que són les principals causants d’aquest tipus d’al·lèrgies durant l’època més calorosa de l’any. En moments puntuals, durant aquesta època de l’any es poden registrar puntes provocades pel pol·len de l’olivera, un arbre d’ús extensiu tant a jardins com a camps de les comarques tarragonines.
No només a la primavera
El doctor Llátser recorda que la gran majoria d’al·lèrgies que es registren al territori durant l’any, a més del pol·len, són produïdes pels àcars i els fongs. «Hi ha altres agents que estan presents entre nosaltres durant tot l’any i que són focus de moltes al·lèrgies: els àcars i l’alternària (fong). Aquests dos elements conviuen amb nosaltres, a les nostres llars i llocs de treball i provoquen la major part d’al·lèrgies tant en infants com en adults», afirma el doctor. És normal, doncs, que a finals d’any, amb l’arribada del fred i de l’alta humitat, es registrin increments d’al·lèrgies entre la població per l’alternària.
Per reduir el seu impacte, és recomanable ventilar les estances amb regularitat, canviar les fundes dels llits 2 o 3 cops per setmana, evitar els peluixos i els coixins amb plomes i, si és possible, dormir sobre matalassos fets de materials de viscoelàstica. En el cas dels fongs, el més recomanable és facilitar l’entrada de la llum i una bona ventilació.
L’al·lergologia a la Xarxa de Santa Tecla
Aquests dies es compleixen 25 anys de la incorporació del doctor Llátser a l’equip mèdic de la Xarxa de Santa Tecla, procedent de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Ho va fer en substitució de la doctora Concepción Zambrano, que llavors atenia una consulta d’al·lèrgia respiratòria a l’hospital de la Rambla Vella. La unitat també compta amb les doctores María del Mar San Miguel, Marga Skalba i Ana López. Tots quatre professionals són els encarregats d’atendre els pacients al·lergològics, nens i adults, que arriben als centres de la Xarxa de Santa Tecla. Més enllà de l’al·lèrgia respiratòria, digestiva i cutània, a la unitat s’atenen quadres clínics en atenció conjunta amb altres serveis. «La dotació del laboratori en al·lèrgia i immunologia és àmplia i moderna, aspecte fonamental per a l’assistència al·lergològica», assegura el doctor Llátser. «Això permet afinar molt en el diagnòstic i el tractament personalitzat», afegeix. De la mateixa manera, la unitat de CMA de Santa Tecla Llevant i a l’hospital de dia a l’Hospital del Vendrell, permeten la realització de proves i procediments que requereixen de dotació hospitalària. La Unitat també atén patologia d’al·lèrgia a medicaments, urticària greu i angioedema, mastocitosis (alteracions de medul·la òssia que causen xoc), anafilaxi per picada d’himenòpters i reaccions severes amb infart cardiovascular associat (síndrome de Kounis). Tot això en col·laboració amb les àrees de Cardiologia, Hematologia i Medicina Interna. En els darrers anys es realitza, juntament amb el Servei de Farmacologia, el seguiment de famílies amb alteracions hereditàries i administració de les proteïnes freturoses. També l’administració de medicaments biològics altament eficaços i selectius en asma greu de difícil control i en urticària incapacitant, tot això a l’hospital. Juntament amb les àrees d’Oncologia i l’UCI s’ha pogut administrar quimioteràpia (en càncer d’ovari) a pacients amb reaccions greus prèvies i amb una necessitat vital directa. Recentment la doctora San Miguel va organitzar una sessió interhospitàlaria de Diagnòstic Molecular a Valls a la qual van assistir al·lergòlegs i facultatius de laboratori de Barcelona, Lleida, València i Tortosa, Valls i Tarragona.
Un projecte actual?
La unitat de la Xarxa de Santa Tecla ha reobert un cas publicat en el Journal of Allergy & Clínical Immunology (JACI) l’any 1998. Es tracta del cas d’una senyora derivada d’un altre hospital després de diversos episodis de xoc sense causa aparent. Els professionals de Santa Tecla van perfilar que corresponia a reaccions a diversos tipus de carn fresca, però només si les menjava en determinades circumstàncies. Després de diversos casos semblants i realment escassos, l’equip ha pogut demostrar la causa autèntica. Amb ajuda de recombinants –analítica amb enginyeria genètica integrada– han sabut que l’al·lèrgia ve de la picada d’una paparra fa 25 anys! Amb aquest descobriment l’equip d’al·lergòlegs de la Xarxa de Santa Tecla podrà simplificar les mesures preventives i advertir sobre els medicaments biològics que reactiven el problema, millorant la qualitat de vida de la pacient.