Barcelona i la seva àrea metropolitana estan saturades. La capital catalana està experimentant un creixement insostenible en tots els àmbits (parc automobilístic, preu del sòl industrial i residencial, saturació turística, contaminació…) i això, indirectament, constitueix una oportunitat única per a les nostres comarques. Els símptomes de col·lapse mostrats per la Ciutat Comtal i la seva connurbació es tradueixen en possibilitats de millora per a les zones del segon cinturó, com ara el Penedès i el nord de la demarcació de Tarragona, territoris amb una alta potencialitat que han viscut durant dècades a l’ombra de «Barcelunya» (Alejandro Ferández dixit). Ara que la capital catalana ha tocat sostre i veu amenaçat el seu estatus de ciutat cool, és l’hora de donar a conèixer, a tots els nivells, les possibilitats que ofereixen les comarques del sud del país.
I és que la demarcació de Tarragona, malgrat les pèssimes connexions que encara arrossega per carretera i per ferrocarril, té per fi les portes obertes en àmbits com el turístic, el logístic o el demogràfic, on pot fer el salt. Després d’anys de crisi en què la contracció ha estat evident a les nostres comarques, la recuperació de l’economia reobre un escenari que, combinat amb la congestió de Barcelona, pot ser esperançador.
Com a exemples d’aquesta inèrcia em vull fixar en dues realitats concretes. La primera la trobem en el turisme de creuers. Al Port de Barcelona, literalment, ja no hi cap ni un vaixell més. Aquesta situació ha de ser aprofitada (i ja s’està fent) per la Costa Daurada. El resultat és que Costa Cruceros, una gran operadora, ha instal·lat una línia regular aquest estiu al Port de Tarragona. Si ho fem bé, en vindran més en els pròxims anys perquè Barcelona és cara, incòmoda i està a menys d’una hora en autobús. La segona és la conversió del nord de la demarcació en zona logística per a grans empreses internacionals. Amazon, Ikea, Nintendo han obert el camí per als polígons de l’Alt Camp, el Baix Penedès i la Conca.