La població de Tarragona ciutat no ha parat de baixar des de 2010, any en què va patir la davallada més important a causa de la segregació de la Canonja. Tot i aquest factor, que podríem considerar extern i derivat de donar llum verda a la reivindicació històrica del municipi canongí, durant els darrers sis anys (les últimes dades poblacionals de l’IDESCAT són del 2016), la ciutat de Tarragona ha perdut uns 3.400 habitants. Una pèrdua d’actius que ha estat constant, any rere any, i que coincideix amb el creixement dels petits municipis que l’envolten. Els casos més significatius són els de municipis molt pròxims a Tarragona com la Pobla de Mafumet (més de 1.100 nous habitants en els darrers sis anys sobre una població d’uns 3.700 habitants) o els Pallaresos (prop de 500 persones més durant el mateix període).
El geògraf Joan Alberich, del departament de Geografia de la URV, corrobora que els dos fets descrits anteriorment estan estretament relacionats i apunta que «no és un fenomen exclusiu de Tarragona» i que «té a veure amb el mercat immobiliari». Segons Alberich, aquest doble moviment demogràfic, «del gros al petit i del centre a la perifèria», es repeteix en moltes ciutats catalanes, espanyoles i europees. Això es produeix per la disposició concèntrica del preu del sòl, que va de més car al centre a més barat a la perifèria. «Normalment, el centre de la ciutat està saturat i el preu del sòl és car i, a més, venim d’un context en què es va construir molt a les perifèries, no es va ocupar en el seu moment i, progressivament, es va ocupant», explica Alberich, que remarca que «són les parelles joves les que majoritàriament marxen de la ciutat». Això fa que la població de les ciutats s’envelleixi i més quan les parelles joves, que són les més propenses a tenir fills, en comptes de tenir-los a la ciutat els tenen als pobles de l’extraradi. «Tenim un perfil molt concret de gent que marxa de la ciutat i això també hipoteca les evolucions futures», comenta el geògraf. Malgrat tot, Alberich descarta que amb això s’estigui evitant la desertització de l’àmbit rural, sobre la qual fa anys que s’alerta, ja que la migració es produeix només cap a viles pròximes i ben connectades a la ciutat. «Molta població que viu a pocs quilòmetres del centre, molt probablement continua treballant al centre de la ciutat», admet.
Un altre problema d’aquest model de creixement demogràfic rau, segons Alberich, en el fet que «estem fent créixer aquestes perifèries amb una tipologia d’habitatges que no era la típica» i ens posa els Pallaresos com a exemple de «cases adossades sense un nucli urbà amb els equipaments a distància… estem davant d’un fenomen “d’urbanalització”, estem creant artificiosament una zona urbana sense imbricació amb el territori ni paisatgística ni social». Una descripció que ens recorda el model urbanístic de la major part dels Estats Units, amb una diferència molt important: la disponibilitat del sòl. «És un model molt extensiu, però aquí no en disposem especialment, de sòl», comenta.
El paper de l’Administració
Alberich admet que és difícil fer front a aquest canvi demogràfic i que des de l’Administració només es pot limitar un nombre determinat d’habitatges de protecció oficial quan es fa un pla urbanístic nou i dur a terme polítiques de rehabilitació d’habitatges. «És molt difícil, perquè un poble petit es pot plantejar oferir incentius fiscals però una ciutat gran potser no».
En canvi, el geògraf entén que «cap on hem d’anar és cap a la col·laboració entre municipis amb la creació de consorcis per als serveis municipals, amb la integració tarifària dels transports públics…»
L’exemple de la Budellera
En aquesta tessitura demogràfica i amb el Pla parcial de la Budellera en la primera línia informativa, és necessari plantejar-se la viabilitat d’un projecte que preveia uns 5.000 habitatges nous i que, ara, torna a començar la seva singladura legal. En aquest sentit, cal tenir en compte que un descens de població no vol dir que no es necessitin noves cases, «una cosa és el volum de població i l’altra, el perfil», explica Alberich, que admet que «en els últims anys (tot i la baixada de la població) s’han creat noves llars perquè generacions molt nombroses, com les que venien del baby boom, han arribat a l’edat de formar parella i tenir fills». Així doncs, plans com el de la Budellera poden respondre a aquesta realitat i, a curt termini, els nous habitatges poden tenir demanda, però el geògraf de la URV recorda que «entre deu i quinze anys vista, començaran a arribar a l’edat de forma parelles generacions bastant menys nombroses, les nascudes cap als anys noranta» i, per tant, la demanda canviarà substancialment. Amb tot, Alberich, recorda que cal tenir en compte el factor de la immigració, ja que la darrera onada migratòria important no es va saber preveure.
La Pobla, preparada per continuar creixent
L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ja va preveure aquest creixement quan va aprovar el Pla d’Ordenació Urbana Municipal. Segons el consistori, però, a la immigració de persones provinents de les ciutats properes (cal recordar que segons dades de l’Idescat, Reus també ha perdut uns 3.000 habitants en els darrers sis anys) se suma una segona causa que explica el creixement del municipi: l’elevada taxa de natalitat. En aquest sentit, apunten que des de l’entrada en vigor del xec nadó el 2012, se n’han atorgat 340, dels quals 22 han estat per a famílies amb bessons.
Tot i aquest creixement tan substancial –amb xifres actualitzades pel consistori pobletà, el municipi ja hauria superat els 3.900 habitants– no ha afectat negativament al municipi. En l’àmbit urbanístic i de serveis, els nous habitatges estan integrats al teixit urbà i dues guarderies, una escola de nova, el centre de dia, el casal d’avis i els equipaments esportius cobreixen gran part de les necessitats dels pobletans, En l’àmbit social, des de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet s’apunta que les 23 entitats que té la vila i la seva alta activitat han ajudat molt a integrar la població nouvinguda.
De cara als pròxims anys, el consistori admet que la vila pot seguir creixent i que, fins i tot, hi ha carrers traçats al voltant de la trama urbana que encara no s’han asfaltat perquè no hi ha hagut necessitat. Fins i tot destaquen que les connexions viàries actuals fan que des de la Pobla puguis accedir a Tarragona, Reus, Valls o les Gavarres en un tres i no res.
