Més reposadament

Per . Actualitzat el

Fa quinze dies us parlava, a corre-cuita, de les imatges guatemalenques gravades en la memòria de la meva ànima, especialment de les de Huehuetenango. Avui, ja més calmat i recuperat, m’agradaria fer-ne una breu ampliació. Arreu on vaig anar em demanaven que els parlés de com es pot ser avui i aquí «deixeble missioner»; val a dir que de la circumstància de l’avui i aquí vaig preferir que en parlessin ells mateixos, i em deien: l’avui aquí és el d’uns homes i dones que se senten profundament indígenes i que viuen en un clima profundament religiós, encara que un bon tros desconcertats per la proliferació de les esglésies evangèliques. Jo només afegia que l’avui del món occidental, suposadament civilitzat, és un món secularitzat que, en gran part, ha perdut l’esma de Déu; que aquest avui està trucant a les seves portes; que, tard o d’hora, hauran de comptar amb ell; i que qui sap si no seria bo que, des d’ara, anessin aprenent a conviure-hi, que també la secularització i la laïcitat són espais on el Regne de Déu ha sembrat les seves llavors.

El seu avui i aquí són un avui i un aquí on els conqueridors espanyols de fa cinc cents anys i les massacres espantoses dutes a terme manu militari durant els trenta-sis anys de guerra civil són una nafra sagnant de cap manera cicatritzada, i que generen violència; i em parlaven de la corrupció generalitzada com a problema estructural que s’ha convertit en un fre per al desenvolupament (i els exemples feien posar la pell de gallina); també em deien que en el departament persistia la pobresa i l’extrema pobresa (un 82% de la població), sense perspectives de treball mínimament acceptable, una situació que produeix el flux permanent de l’emigració; i, a tot plegat, cal afegir-hi un dèficits importants en matèria d’assistència social i d’educació. I, tanmateix, he vist amb el propis ulls una voluntat sincera de canvi i que l’Església treballa decididament en aquest sentit, convençuda que la missió evangelitzadora és indissociable de la missió de promoció que té com a centre la persona humana i els seus dos cercles concèntrics: la comunitat i el medi ambient; i vull dir que, en aquesta matèria, si més no, no he sabut dir-los res de nou del que ja sabien. Una vegada més he de confessar que he rebut molt més del que he donat.

Crec que he sabut comunicar-los una experiència personal: que no es pot ser deixeble de Jesús «viu» si no s’aconsegueix un contacte personal amb ell, a través de la pregària, i que el discipulat té dues assignatures troncals: l’experiència de filiació i la de fraternitat universal.