Fa pocs dies que s’han fet públiques les dades de les llistes d’espera a la sanitat catalana a data desembre de 2016: 164.828 catalans i catalanes s’esperen per una intervenció quirúrgica. La situació respecte a l’any 2015 no tan sols no ha millorat sinó que ha empitjorat lleugerament. No puc deixar d’expressar la meva sorpresa i perplexitat, ja que el passat dia 18 vaig escoltar personalment com el conseller Comin explicava al Parlament de Catalunya el pressupost de salut d’aquest any 2017 i deia que la dotació prevista de 96 milions d’euros pel pla de xoc per reduir les llistes d’espera de l’any 2016 –no es va poder dur a terme perquè no es va aprovar el pressupost– es reduïa a 57 milions l’any 2017 perquè les xifres de les llistes d’espera havien millorat; francament, a la vista de les dades, he de confessar que no entenc res. El conseller ens ha acostumat a afirmacions fetes a lleugera, però de la frivolitat en les declaracions a faltar a la veritat o no conèixer-la, hi va un bon tros.
En el pitjor dels casos, hom podia esperar que l’any 2016, amb el mateix pressupost que l’any 2015, les xifres fossin similars i estiguessin al nivell del 2015; en canvi, s’ha incrementat al voltant del 2,5% el nombre de persones que s’esperen per una cirurgia programada a Catalunya.
Al Camp de Tarragona, la situació, encara que complicada, és lleugerament millor; de fet, ja ho era l’any 2015 (vegeu Noticiestgn del 13.04.2016) quan a la resta de Catalunya pujava el nombre de persones en espera, a les nostres comarques es mantenien les xifres totals. Continuant la tendència favorable, l’any 2016 ha baixat lleugerament la xifra total de persones que s’esperen per un procediment quirúrgic a les nostres comarques, passem de 13.829 (2015) a 13.337 (2016). Ara bé, amb una anàlisi més acurada, hem de marcar una alerta: 178 persones més que l’any 2015 s’esperen per una operació de cataractes (es confirma la tendència a l’alça de l’any passat com es pot veure al gràfic adjunt).
On sí que hem millorat significativament és en el temps mitjà d’espera de les persones que han estat operades, hem reduït els dies d’espera de 25 a 10, segons el cas; complim, amb una excepció, els terminis establerts i estem en la majoria de les intervencions per sota del temps mitjà d’espera de Catalunya. L’excepció són les operacions de pròtesis de genoll, estem en 192 dies d’espera de mitjana, quan l’obligació és de 180 dies.
Analitzades les dades hospital per hospital, s’ha de reconèixer l’esforç fet per tots els hospitals de la nostra regió sanitària per reduir els temps d’espera en gairebé tots els procediments quirúrgics excepte a l’Hospital Joan XXIII, que ha incrementat respecte a l’any passat en 17 dies el temps mitjà d’espera per a operacions de pròtesi de genoll, fins arribar a 387 dies d’espera, i per aquest motiu puja la mitjana de la regió sanitària per damunt del temps d’espera garantit.
En conclusió, els reptes immediats de la nostra regió sanitària són dos: reduir el nombre de persones que s’esperen per a una operació de cataractes i reduir el temps d’espera per a operacions de pròtesi de genoll a l’Hospital de Joan XXIII.
Ara bé, per acabar de tenir la radiografia de les llistes d’espera sanitàries al nostre territori, cal analitzar també les esperes per a la realització de proves diagnòstiques i per a visites a especialistes perquè, des de les retallades, el quid de la qüestió quan parlem de les dificultats d’accés i d’esperes al sistema sanitari ha passat de ser el temps d’espera per a intervencions quirúrgiques, a ser el temps d’espera per a ésser diagnosticat. Les dades fetes públiques constaten un any més que es tarda mesos i mesos a ser diagnosticat d’una malaltia o bé a rebre la prescripció mèdica d’una intervenció quirúrgica perquè els terminis per accedir a les visites dels especialistes i a la realització de proves diagnòstiques s’han multiplicat, també a les nostres comarques. D’això en parlarem en el pròxim article.
