Els bancs i les caixes tenen tres mesos per donar resposta i consensuar una sortida amb els clients que estan afectats per les polèmiques clàusules sòl (o clàusules terra). Aquests dies són milers els ciutadans i les ciutadanes que s’adrecen a la seva entitat financera de tota la vida amb la mosca darrera l’orella. Estic afectat? Algú pot mirar bé l’escriptura del meu habitatge? Són preguntes que es fa tothom qui ha signat un préstec hipotecari en els darrers anys. D’aquí la proliferació de bufets d’advocats especialitzats en la matèria. Només cal mirar les franges publicitàries de qualsevol canal de televisió.
L’estadística indica que a la demarcació de Tarragona s’han formalitzat més de 100.000 hipoteques en la darrera dècada i que, d’aquestes, al voltant de 30.000 tenen inclosa aquesta clàusula que la justícia europea ha considerat injusta i abusiva a tots els efectes i de manera retroactiva. El mateix govern espanyol, conscient de l’allau de reclamacions que la situació provocarà a tot l’Estat, ha optat per fixar un termini de 90 dies perquè les entitats financeres i els seus clients, a títol individual, es posin d’acord, ja sigui amb el retorn als clients dels diners pagats de més o compensant amb la millora de les condicions de la hipoteca. En cas que això sigui impossible, els casos aniran a la justícia ordinària. A la demarcació de Tarragona ja està calculat que al voltant de 13.000 reclamacions per la clàusula sòl aniran a parar als tribunals en els pròxims mesos. Una xifra important que, sens dubte, complicarà encara més la situació d’una justícia mancada de funcionaris i que ja està pràcticament col·lapsada. La rapidesa en la resolució de casos no és, precisament, la virtut més destacada del nostre sistema judicial. No és estrany, doncs, que des del Ministeri de Justícia ja s’hagi previst la creació d’un òrgan judicial específic a cada província per absorbir l’allau de procediments que puguin venir.
Davant d’aquest escenari, caldrà estar molt atents als efectes del ‘tsunami’ de les clàusules sòl. Atents a la reacció dels clients, a la cintura de les entitats financeres i a la del sistema judicial que ha de resoldre allò que no hagi estat possible per la via del seny i la negociació.