«A la Part Alta no hi ha soroll, hi ha gent que els molesta tot»

El Manel Rovira és un d’aquells veïns que s’ha deixat les soles a les llambordes de la Part Alta. Nascut al carrer Merceria, és un testimoni de primera mà de com ha canviat cap a bé el barri durant les darreres dècades, gràcies a la proliferació de nous comerços i de nombrosos locals de restauració. De posat seriós i aparença tranquil·la, fins que et parla dels molts problemes que té la zona, el Manel fa més de set anys que és el president de l’Associació de Veïns de la Part Alta, la primera i la més nombrosa de les entitats veïnals del barri. L’associació s’ha fet un fart de reivindicar millores recollint la veu dels veïns ja sigui en assemblea o, d’una manera menys ortodoxa però molt més mediterrània, parlant a mig carrer Santa Anna, mentre compren verdura a la plaça del Fòrum o a les quatre cantonades agafant aire abans d’arribar a la plaça de les Cols.
Quan li pregunto quins èxits ha aconseguit l’associació durant aquests anys al capdavant de l’entitat, arrufa les celles i admet que «molts no, perquè ja saps com funciona l’Ajuntament… et prometen cada dia més coses i després, a l’hora de la veritat, ara sí, ara no».

Però han millorat coses?
Sí, sobretot gràcies al Pla de barris. Es van treure les voreres de molts carrers, es van arreglar clavegueres, antenes, cablejat… però la meitat del pressupost se’n va anar cap a Ca l’Agapito.

La meitat?
Allò havia de ser el màxim. «Ja veuràs que bonic que quedarà», deien. I jo els deia, «em penso que el barri necessita coses més importants que no pas gastar-se la meitat del pla en allò».

I encara està en ruïnes…
He llegit que tenen fins al desembre per intentar recuperar-ho, però suposo que ca l’Agapito s’ha acabat.

I la neteja?
Sí que es neteja, però no hi ha vigilància. Hi ha gent que surt a les nou o a les deu del matí i deixa la brossa al carrer.

La brossa i la Part Alta, un mal endèmic…
Amb la recollida d’escombraries vam millorar una mica, però ara tornem a estar malament perquè han tret contenidors per reciclar. Diuen que el camió era massa gros. O sigui que el camió mana més que ningú. Han posat alguns contenidors petits, però s’omplen de seguida. Com les papereres que posen al vespre, que fan que la gent no recicli.

És difícil fer-ho a la Part Alta.
Ja poden enviar noies que t’expliquin com ho has de fer que, si no hi posen facilitats, la gent no reciclarà. Si cada vegada han de caminar més de cent metres per llençar la brossa o els contenidors estan plens, els veïns ho acaben deixant al carrer.

I la mobilitat?
No entenc com l’Ajuntament desaprofita les oportunitats que té per tancar o regular de debò el trànsit a la Part Alta amb les obres a la Baixada del Roser. Tenen targeta de circulació fins i tot els de Girona, perquè no serveix per a res, ja que ningú no la demana. Allí entra tothom. Jo no he vist cap ciutat d’Espanya on els cotxes passin pel pla de la catedral.

Parlem de pisos abandonats, alguns a punt de caure, que acumulen excrements de coloms, dels quals, segons el Manel, «cada dia n’hi ha més i fan malbé el patrimoni». Els problemes del barri són massa nombrosos per fer-los cabre a l’entrevista i això em fa preguntar-li si el soroll és un dels problemes principals del barri com perquè se n’hagi fet tant de ressò últimament.
Al barri no n’hi ha, de sorolls.On hi ha merder i soroll és en un lloc: el Cau. Allí hi ha baralles, tanquen a les cinc o a les sis de la matinada i comencen a xerrar… Aquest és el focus del soroll. Tret d’això, a la Part Alta, a partir de les sis de la tarda no hi ha gairebé ningú pel carrer. Els caps de setmana hi ha restaurants, hi ha moviment, però no hi ha soroll.

I els Farts de Soroll?
De problema de soroll no n’hi ha, el que passa és que hi ha gent que ha vingut nova a la Part Alta i que els molesta tot. Ha costat molt recuperar la Part Alta. Fa 30 o 40 anys només hi havia bars de putes, parlant en plata. Es van tancar, s’han anat obrint restaurants i ara la gent hi puja. La Part Alta està viva i ara se la volen carregar en dos dies per quatre paios que pressionen i l’alcalde es caga a sobre.

No són la majoria de veïns del barri, doncs?
No, home, no… són quatre gats que no tenen res a fotre, que estan jubilats i ni treballen. Dius «home, m’he d’aixecar a les cinc del matí», però ni això. A mi m’agradaria que em diguessin quan hi ha soroll a la Part Alta, perquè jo hi visc i a sota de casa tinc un pub i no en sento.

Parlen ara una mica de les terrasses…
Això sí, cal fer complir la normativa, tant per la mida de les terrasses com de l’horari que han de fer. Però per la resta, és que ho volen tancar tot! Ara no deixen ni assajar les bandes de Setmana Santa… Què volen? Que fem la processó al polígon Francolí? I amb els actes de Santa Tecla igual… per deu dies a l’any que duren les festes!

També hi ha queixes pels apartaments turístics.
Quants n’hi ha, d’apartaments turístics a la Part Alta? Dos? Aquests veuen el que passa a Barcelona i es pensen que estan a la Diagonal.

Us sentiu oblidats com a associació de veïns?
Home, i tant! Abans hi havia el regidor de barri, però ara és com si no existíssim.