«L’infant està dotat per aprendre i desenvolupar-se per ell mateix»

Entrevista a Amèlia Llort, directora de la Llar d’Infants Municipal de Bonavista

Per . Actualitzat el

llar-bonavista

L’equip de la Llar d’Infants Municipal de Bonavista, gestionada per la Xarxa de Santa Tecla, ha organitzat una exposició itinerant per mostrar a la ciutadania el model docent que s’aplica en aquest centre educatiu –i que comparteix amb les altres dues llars d’infants gestionades per la Xarxa: la de l’Arrabassada i la Riera de Gaià– basat en el respecte a la llibertat de moviment de l’infant i en el rol no intervencionista de l’adult. Aquesta mostra itinerant estarà oberta al públic, fins al 24 de febrer, al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. Parlem amb Amèlia Llort, directora de la Llar de Bonavista.

Què es pot veure en aquesta mostra?
És un recull d’imatges i vídeos que mostren les relacions que s’estableixen entre els infants en les nostres aules un dia qualsevol. Per a nosaltres és molt útil l’enregistrament en vídeo de tot el que passa a l’aula perquè ens permet copsar molts detalls que a simple vista passen desapercebuts. Això ens permet millorar tant la distribució dels espais de la classe, el material… com l’actitud de l’educadora, si és necessari. Així, hem aprofitat aquesta feina diària per fer un recull de les imatges que hem considerat més significatives acompanyades d’uns textos explicatius elaborats per nosaltres mateixos.

En què es basa el vostre model pedagògic?
Parteix de tres referents principals: d’una banda, l’aproximació Pikler-Lóksy, que es basa en el respecte pel moviment lliure de l’infant i que dona molta importància a la relació de qualitat que l’adult hi estableix en tots els moments del dia; per una altra banda, la pedagogia interactiva, que reforça la importància de la relació que s’estableix entre els mateixos infants i, finalment, els continguts que proposa el currículum d’educació infantil del Departament d’Ensenyament.

I com s’aplica a l’aula?
Doncs preparant les condicions perquè els infants s’interrelacionin lliurement i puguin triar on volen interactuar en cada moment. Per exemple, la llar està dividida en tres espais: joc simbòlic, experimentació i espai psicomotriu, i la nostra funció és pensar i repensar aquests espais per millorar-los i que siguin idonis per a tots els infants, independentment de les seves condicions i edats.

I quins beneficis té per als infants aquest model?
Partim de la idea que, per als humans, el més important són les relacions amb els seus iguals. A partir d’aquestes relacions ens desenvolupen intel·lectualment, emocionalment, socialment…i, en els infants, aquest desenvolupament va molt més enllà si la relació s’estableix al seu mateix nivell, és a dir, amb altres infants, que si tan sols es fa amb un adult. L’infant està dotat per aprendre per ell mateix a desenvolupar-se tant cognitivament com de manera psicomotriu i cada etapa del seu creixement esdevé una  presa de consciència continuada i una font d’aprenentatge constant. Els beneficis són que tot allò que l’ésser humà aprèn i experimenta per un mateix és molt més significatiu i té molta més força, especialment en els tres primers anys de la vida, que són bàsics per al desenvolupament d’una persona, ja que s’estableixen els fonaments de la seva personalitat.

I quina és la funció de l’adult en aquest aprenentatge?
Com he dit, la funció de l’adult és ser una presència de la més alta qualitat possible, observar sense dirigir i preparar les condicions necessàries perquè es produeixin aquestes interrelacions.

Aquest model està poc implantat al nostre país?
Curiosament  les orientacions del currículum d’educació infantil donen molta importància a la valoració de les interaccions entre els infants, però en moltes escoles i llars d’infants no s’aplica. Predomina, en canvi, un model molt preponderant d’un educador autoritari que considera que és ell qui ha de transmetre el saber.  Amb aquesta mostra volem ensenyar a la ciutadania el model que nosaltres apliquem perquè tothom en conegui els beneficis.