Un any després de la seva presa de possessió, el conseller de Salut, Antoni Comín, aprovarà aquesta setmana al Parlament de Catalunya el seu primer pressupost. Les expectatives eren altes, algunes generades pel mateix conseller: revertir les retallades i un seguit de compromisos d’inversions en les seves visites arreu del territori de Catalunya.
L’increment en xifres absolutes és de 408,4 milions d’euros, un 4,7 % més respecte a l’any 2016; segons les paraules del conseller: «hem revertit un 37% les retallades en salut». Això significa que s’han recuperat prop de 600 milions d’euros set anys després; però encara en falten 1.000 milions més.
La necessitat de recuperar la despesa pública i invertir en salut per pal·liar els efectes de la crisi en la salut dels catalans i catalanes, és imperativa i inqüestionable.
Calen més recursos per millorar l’accessibilitat, que ha tingut l’expressió més severa en l’increment desmesurat de les llistes i els temps d’espera; per recuperar les condicions laborals i econòmiques dels professionals i per fer front a l’obsolescència tecnològica i incorporar la innovació al sistema sanitari.
Calen més recursos per reduir la mortalitat evitable, l’obesitat infantil i l’índex de prevalença de les malalties mentals que tant han augmentat aquests darrers anys amb la crisi.
A la taula que acompanya aquestes ratlles podem veure la distribució del pressupost de 2017 per línies assistencials. L’increment més important és el destinat a receptes farmacèutiques i medicaments de dispensació hospitalària i, tot i que la dotació prevista és més realista que la dels anys anteriors, no aflora tot el dèficit per aquest concepte. Com a exemple: la despesa en receptes de farmàcia (no hospitalària) està pressupostada en 1.086,5 milions mentre que la factura a octubre de 2016 era de 1.160 milions d’euros.
L’increment retributiu dels professionals i l’increment d’activitat per reduir les llistes i temps d’espera haurien de tenir-se en compte en els àmbits d’atenció primària i atenció hospitalària del quadre. Un increment del 2% i de l’1,2%, respectivament, difícilment permeten cap recuperació salarial, ni un augment significatiu de l’activitat assistencial.
De fet, respecte a la reducció de les llistes d’espera, l’assignació pressupostària extraordinària per reduir-les és de 35 milions d’euros addicionals, que disten molt dels prop de 100 milions que el conseller va anunciar fa uns mesos quan va presentar el seu pla de xoc per reduir les llistes d’espera.
En conclusió, la reversió de les retallades anunciada no és versemblant, i menys encara perquè hom hi ha de preveure les quasi 250 esmenes aprovades la setmana passada pels grups de l’oposició amb els vots en contra dels grups del govern.
