Aquesta setmana, bona part de la premsa de Madrid, coincidint amb el judici pel 9-N, s’omple encara més d’articles d’opinió que sistemàticament criminalitzen el procés català i tots els seus simpatitzants. Igual passa en determinats canals de televisió, que omplen hores i hores de programació amb tertúlies intencionadament encaminades a descriure els catalans independentistes com a eixelebrats que posen en perill el futur d’andalusos, gallecs, asturians, castellans, extremenys i manxecs. Des de la distància, descriuen una Catalunya instal·lada en l’odi, una societat que adoctrina a les aules les futures generacions i que pressiona els estaments judicials amb mobilitzacions multitudinàries a les portes dels tribunals. Descriuen una «regió» on tothom se salta les lleis, on tothom es queixa per tot i on, sent territori espanyol, s’obliga la gent a parlar i escriure en català. En definitiva, una Catalunya que mereix ser intervinguda de manera immediata per ser salvada de les urpes del secessionisme.
El judici pel 9-N a l’expresident Mas i a les vicepresidentes Rigau i Ortega ha hiperventilat els posicionaments d’ambdós costats (unionistes vs independentistes). La manca d’una solució pactada des que va iniciar-se l’escalada sobiranista ha provocat que, de mica en mica, la gent moderada hagi perdut la veu. Als mitjans de comunicació ja només es reprodueixen els posicionaments més «sectaris», allunyats de l’esperit del diàleg i pròxims a les veritables absolutes que no admeten discussió.
Però el que es publica als mitjans no es correspon, ni de bon tros, a la realitat ni al dia a dia dels catalans i catalanes. A aquells que pensen que els catalans som eixelebrats marcats per l’odi cap a Espanya i els espanyols, només els puc recomanar que vinguin a passar uns dies a Catalunya. Que passegin pels seus carrers, que prenguin un cafè a les terrasses, que visitin els seus pobles i viles. Veuran que no portem cua ni banyes i que, en general i tret de comptades excepcions que podem trobar a qualsevol lloc d’Espanya, som gent normal que intentem portar el nostre dia a dia de la millor manera, amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Sense odis, però amb il·lusions com a societat i com a país. Que vinguin.