El patronat de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) va escollir el doctor Joan Josep Vendrell com a nou director de l’organisme, a finals de desembre. Vendrell, cap d’endocrinologia de l’Hospital Joan XXIII, assoleix el càrrec amb la il·lusió d’impulsar un institut capdavanter al territori en l’àmbit de la recerca biomèdica i fer ressorgir un ens necessari que ha passat una mica més d’un any sense director.
Quin és el paper de l’Institut Pere Virgili?
És un institut que es va crear per gestionar i facilitar la recerca sobretot de les institucions sanitàries lligades a la universitat. I aquí al territori, com que no tenim un hospital universitari sinó diversos, i cadascun feia la recerca amb la seva pròpia fundació, vam decidir crear aquesta institució que està formada per l’Institut Pere Mata, l’hospital Sant Joan de Reus, com a Sagessa, el Joan XXIII i el Verge de la Cinta de Tortosa, com a ICS, i la URV.
I què feu?
L’institut s’encarrega de la gestió i això permet tenir un únic pla estratègic, unes línies de recerca endreçades, unes característiques dels grups de recerca determinades i poder aconseguir recursos sent més competitius que el que seríem de manera separada.
Aquesta col·laboració és extensible a altres àmbits?
Per descomptat. No obstant això, molts metges que estan als hospitals també són metges de la URV, vull dir que abans ja existia aquesta col·laboració. El que passa és que el Pere Virgili va més enllà. La institució ha de tenir la seva pròpia massa crítica d’investigadors. Hem de ser capaços de generar actracció perquè vingui talent i coneixement nou lligat, o no, a la institució sanitària.
No lligat?
Ha d’haver-hi gent que pertanyi a l’Institut Pere Virgili –de fet ja n’hi ha– que no siguin metges i que també facin recerca. Potenciar aquesta figura, que abans no hi era, és un dels objectius d’aquesta institució. Cal una massa crítica d’investigadors sènior que arrosseguin projectes, diners, personal… persones vinculades a les línies sanitàries però que, per ells mateixos, facin de força tractora de l’institut. Això sense renunciar al que hem tingut fins ara al territori que és el metge que, a banda de la seva assistència, dedica un percentatge de temps a la recerca.
S’està aconseguint aquest canvi de model?
Sí, però costa perquè ha de competir amb instituts molt grossos, no per capacitat de coneixement sinó per volum. El que intentem és competir amb qualitat i, amb qualitat i en alguns àmbits concrets, podem estar al nivell d’aquests grans instituts.
Quins són aquests àmbits?
Les àrees estratègiques són tres: Nutrició i metabolisme, Neurociències i Salut Mental i Salut i Medi Ambient.
I quins resultats destacables hi ha hagut?
Són destacables perquè en altres instituts no estan tan desenvolupats i perquè aquí són rellevants, ja que disposen de projectes finançats, recursos humans i publicacions.
Quins són els objectius de futur de l’institut?
Fer un pla estratègic, ja que aquest institut ha estat un any i mig sense direcció; hem de treballar amb una política de recursos humans que ens ve marcada per la Unió Europea per desenvolupar aquest pla; hem d’acabar de definir del tot els grups de recerca; i hem de treballar per obtenir l’acreditació com institut que dóna el Carlos III. Aquesta acreditació et possibilita optar a convocatòries per tenir finançament que, si no estàs acreditat, no pots aconseguir.