La població activa de Tarragona disminueix fins a mínims històrics. Feia més d’una dècada que el nombre de persones en edat de treballar no se situava per sota de les 380.000 persones al territori. Segons dades fetes oficials per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquest darrer trimestre de l’any passat, la població activa de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre era de 377.400 persones. Més de set anys després de la crisi, el territori continua patint-ne els efectes i, lluny de millorar, empitjora exercici rere exercici.
Una mostra d’això és la comparativa que hem fet a partir de les dades de l’INE per la qual, a Tarragona, hi ha més població en edat de treballar que no cotitza que no pas que sí que ho fa. De les prop de 650 mil persones en edat de treballar de la província, només 311,7 mil treballen i, en canvi, la població inactiva (que inclou estudiants, jubilats o pensionistes, feines de la llar i incapacitats permanents) i els aturats sumen 338,2 mil persones. Malgrat que cal matisar que no totes les persones incloses en aquest darrer grup reben una prestació social, una població on la majoria de persones en edat de treballar no cotitzen reflecteix un sistema laboral desequilibrat i insostenible.
Perquè ens fem una idea, per tal que l’Institut Nacional de la Seguretat Social tingui un mínim superàvit, caldria que per cada pensionista hi hagués 2,5 persones cotitzant. A la demarcació, el nombre de pensionistes, jubilats i incapacitats permanents frega les 160.000 persones. O sigui que caldrien, com mínim, uns 400.000 treballadors per fer que el sistema fos sostenible. Com ja hem dit, no arribem als 312.000.
És cert que l’INSS no es nodreix només dels tarragonins però, si donem un cop d’ull a les xifres de tot l’àmbit estatal, veiem que el desequilibri es repeteix: més de 9 milions de pensionistes, jubilats i incapacitats i només 18 milions i mig d’ocupats quan, en realitat, en caldrien prop de 23 milions.
La construcció, sota mínims
Tornant cap a Tarragona i analitzant les dades de l’INE per sectors, ens adonem que el gruix de l’ocupació ve del sector serveis (214,6 mil persones) i que és més baixa que ara fa un any (218,6). La indústria, en canvi, remunta i arriba a uns 58.000 ocupats, mentre que la construcció marca un mínim històric a la demarcació amb només 21.000 ocupats. Mai (des de les primeres dades sectorials recollides a l’INE que són del 2008) l’ocupació en el sector de la construcció a les comarques de Tarragona havia estat inferior a les 22.000 persones. Enguany, com ja hem dit, ha acabat l’any amb 21.000, però el segon trimestre de 2016 va registrar-ne només 19.900. Tan greu és la situació de la construcció al territori que, gràcies al creixement de l’agricultura, el nombre d’ocupats està a punt de coincidir. El sector primari es recupera dels anys anteriors i arriba als 18.200 ocupats.
Més població inactiva que mai
També és preocupant l’increment de població inactiva que ha patit la demarcació. Només en un any, hi ha 25.400 persones més que entrarien a la bossa dels estudiants, pensionistes, jubilats, incapacitats i feines de la llar. Aquest creixement és inaudit i si el sumem a la davallada de la població activa (8.000 persones en un any), les dades de reducció de l’atur perden capacitat de generar optimisme. O, dit d’una altra manera, tot i que el nombre d’aturats s’ha reduït un 4,4% a la demarcació (o sigui, que hi ha 21.500 aturats menys que l’any passat) per culpa de l’increment de població inactiva i la baixada de la població activa, hem perdut persones que cotitzen.
Si comparem les dades actuals amb les del darrer trimestre de 2011, quan Rajoy va guanyar per primer cop les eleccions, veurem que les reformes laborals del PP no funcionen al territori.