Què esperem? No us fa vergonya?

Per . Actualitzat el

No tinc paraules per qualificar el comportament de les companyies elèctriques davant l’abusiva pujada de la llum en plena onada de fred. Sí que en tinc, però me les reservo per no ferir susceptibilitats parlant d’unes companyies que han perdut la vergonya i qualsevol rastre d’humanitat, si és que n’han tingut mai. La pobresa energètica és més greu del que ens pensem. I el més greu és que el govern no actua amb la fermesa que aquests actes escandalosos requereixen. El govern central té l’obligació de defensar els interessos de la població i d’evitar que el monopoli energètic perjudiqui els més vulnerables. No es pot fer negoci amb un bé essencial. El problema és que el sistema de portes giratòries, on els exgovernants són els grans protagonistes, acaben en els consells d’administració d’aquests monstres empresarials. Hem pogut comprovar que a les quatre companyies energètiques no els interessa el patiment dels ciutadans i els resulta indiferent si fa fred o calor. La pela és la pela, encara que la gent s’estigui morint de fred o de fam. Malgrat els actes propagandístics de les administracions en sentits inequívocament manipuladors, la realitat no pot amagar-se. La pobresa s’estén, com una taca d’oli que no troba la riba i s’escampa, lentament i diligentment, tocant tot allò que troba. Les excuses del ministre davant la pujada de la llum és patètica i una presa de pèl al ciutadà. El govern té i hauria de fer servir els mecanismes al seu abast per frenar l’abús salvatge de les energètiques. És responsabilitat del govern aconseguir que els espanyols visquin amb dignitat i deslliurar-los de l’almoina permanent. El voluntariat i la caritat social no poden substituir el (des) govern. L’impagament de factures és molt més seriós del que sembla i requereix una resposta seriosa per part de l’estat. No és possible que al segle XXI s’hagi de triar entre pagar factures o menjar. Calen polítiques socials serioses i eficaces. Prou de cedir als xantatges empresarials. Ara és quan cal un govern sensible i valent. Estem cansats de paraules buides i falses promeses. Felicito la Fiscalia per la seva intenció d’investigar l’abús de l’augment de la llum en plena onada de fred. És un clar atac als més desfavorits, als més vulnerables. Espero poder confiar en una justícia que cada vegada més està controlada pel poder polític. Potser ha arribat l’hora que la justícia sigui justa, sobretot quan el govern no ens defensa ni ens protegeix. L’actitud de les energètiques va fer néixer en mi un sentiment de ràbia i d’indignació. Em costa molt pertànyer a un país on la gent encara es mor de fred i on la corrupció és premiada. Fins quan? Què esperem per rebel·lar-nos?