Una paraula tan estranya com «gentrificació» (de l’anglès ‘gentry’, gent bé) comença a sentir-se amb freqüència a les capitals de tot Europa. Encara que sembli mentida, un terme tan malsonant com aquest té un significat força senzill: es tracta del procés pel qual els veïns d’un barri «de moda» són desplaçats a cop d’euros. Turistes, butxaques més benestants –que eleven el preu dels immobles, comerços, restaurants, bars, etc.,– exerceixen una poderosa pressió fins a convertir aquests barris-aparador en llocs poc aptes per al dia a dia.
Sense arribar al nivell dels problemes de massificació que pateixen els centres històrics de Barcelona o Girona, la Part Alta de Tarragona ja s’enfronta a certes dificultats per mantenir l’equilibri entre el necessari dinamisme econòmic d’un barri en alça i la qualitat de vida dels veïns, que subratllen la manca d’equipaments educatius, socioculturals i sanitaris d’una zona en la qual només es pensa en clau de visita turística.
Segons les dades amb què es mou l’Ajuntament de Tarragona, cada any passen aproximadament unes 300.000 persones per l’àrea monumental romana de la Part Alta (pretori-circ, muralles, volta del Pallol…), sense comptar altres visitants que arriben expressament a veure la Catedral i el seu entorn. En números rodons, mig milió anual de persones passen pels museus de la ciutat.
Allò que a primera vista representa un actiu econòmic pel qual sospiraria qualsevol ciutat de mida mitjana comporta també un risc de massificació i pèrdua de l’encant que ha posat la Part Alta a les agendes de visita. No només preocupa escanyar la gallina dels ous d’or, sinó també convertir la seva xarxa de carrerons en un espai inhabitable, fins al punt que l’Ajuntament i la plataforma veïnal Farts de soroll, la més crítica amb els efectes d’aquesta «gentrificació’» han creat una comissió d’anàlisi estratègica que ajuda a coordinar les polítiques que afecten el nucli antic.
«Hi ha la voluntat de diàleg, que ja és important, i el compromís de no alimentar una guerra en els mitjans de comunicació. Estem treballant fora dels focus, i el primer fruit és la moratòria de llicències de bars que es va aprovar el mes passat; quan hi hagi més realitats, i no només paraules, us ho farem saber», informa Carmen Badia, una de les portaveus de Farts de soroll.
Soroll nocturn i terrasses
L’associació es mostra especialment crítica amb el soroll nocturn (també amb la proliferació de terrasses i altres activitats com els lloguers turístics) i l’organització de les grans festes de la ciutat, sempre amb la Part Alta com a epicentre gairebé exclusiu. La moratòria a la qual es refereixen, ratificada pel Ple municipal el 23 de desembre, suspèn durant un any la concessió i ampliació de llicències a establiments de restauració i oci al centre històric fins que el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística) detalli els usos permesos.
En els últims deu anys s’han concedit 36 llicències de bars a la Part Alta, per només tres de botigues de souvenirs. Fonts municipals insisteixen que han de tenir molt de compte de no posar pals a les rodes a una de les zones més dinàmiques de Tarragona. No obstant això, la moratòria ha estat acollida amb cautela i certa fredor pels empresaris de locals d’oci nocturn, que recorden la importància de mantenir una ciutat «viva»: «Tant els restaurants com els bars de copes, a més de ser claus en l’atractiu d’una ciutat, integren un sector econòmic molt potent, que genera riquesa i del qual viuen centenars de famílies; aquesta part no se sol veure i gairebé mai s’escolta», reflexiona Cristian Compte, del Grup Tòtem, un dels portaveus de la Plataforma Nits Q, que aglutina els principals «temples» de la nit de Tarragona.
»Fem –raona– un esforç enorme per complir una normativa molt dura, per formar el nostre personal per fer-lo més professional… controlem el soroll en els nostres locals i fins i tot fem el possible de portes enfora, però al carrer no tenim cap jurisdicció, només podem recordar amablement que hi ha veïns dormint».
El segon cavall de batalla se centra en la invasió de l’espai públic de manera incontrolada per les terrasses. Fins i tot els clàssics del sector, com és el cas de Les Tres Bessones, ubicat des de fa diverses dècades a la plaça del Fòrum, consideren que hi ha un cert descontrol en els permisos. «No pot ser que es posi la gent al carrer, gairebé com en una paradeta, perquè no caben dins del local sense condicions; la Part Alta és el centre neuràlgic de la ciutat, el seu símbol, i s’ha massificat una mica… es requereix una regulació per a la convivència, en consens amb els veïns».
La «gentrificació» de la Part Alta també porta aparellada l’alça dels preus en el sector immobiliari. Tot i que encara molt lluny de les xifres pre-crisi, fonts del sector confirmen que la Part Alta està de moda i és una de les zones amb més demanda entre parelles i professionals joves. «Quan hi ha demanda ja se sap que els preus van a l’alça», confirmen API especialitzats en aquesta zona com La Pedrera o Finques Mèdol. La tendència s’accentua especialment en el mercat de lloguer, tant el convencional com de vacances. El nucli antic és una de les àrees de concentració (21%) dels gairebé 500 apartaments turístics registrats a Tarragona, encara que molt per darrere de l’Eixample (33%) i Llevant (42%).