Aquest 2017 ha de ser l’any de la desconnexió entre Catalunya i Espanya. Almenys aquesta és la voluntat del govern de la Generalitat de Catalunya encapçalat per Carles Puigdemont, que des d’inicis de la legislatura va agafar el compromís de portar catalans i catalanes cap a l’estat propi a partir de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació abans de la pròxima tardor.
L’executiu de Junts pel Sí, amb el suport de la CUP, manté la seva voluntat de celebrar la consulta ciutadana malgrat que des dels estaments de l’Estat es nega rotundament aquesta possibilitat. La tensió entre les institucions catalanes i espanyoles, lluny de reduir-se en els darrers temps, s’ha anat incrementant. A més, aquest nou curs polític començarà fort amb la celebració de la vista oral contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i amb els judicis del 9-N, cas que portarà l’expresident Artur Mas i dues exconselleres (Ortega i Rigau) a la banqueta dels acusats per delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa per la celebració de la consulta popular el novembre de 2014. Amb aquest panorama, la via d’un referèndum consensuat amb el govern de l’Estat resulta cada vegada més impensable, fet que obre la porta a tota mena d’especulacions i a un alt grau d’incertesa al voltant del futur polític immediat de les institucions catalanes.
En aquest punt ens posem en contacte amb els sis principals diputats de la circumscripció de Tarragona, ja que segueixen a diari l’evolució del procés a les entranyes de la cambra catalana i poden tenir una opinió més ben formada de tot el que està succeint i ha de succeir. Partint de la premissa que cadascú defensa una ideologia concreta i un posicionament envers el procés català, confiem que de les seves argumentacions els nostres lectors puguin extreure pistes i conclusions del que pot esdevenir en els pròxims mesos.
Referèndum ‘sí o sí’
L’economista Germà Bel, cap de llista de Junts pel Sí per la circumscripció de Tarragona a les eleccions de 2015, recorda que «la celebració del referèndum és un compromís que va assolir el govern de Catalunya amb el suport d’una majoria del Parlament i, per tant, no crec que hi hagi motius per pensar que no s’hagi de complir». Preguntat sobre què creu que passarà, Bel respon que «és evident que hi ha coses que no depenen del govern de Catalunya, com ara la reacció que tinguin altres governs (el de l’Estat) o altres formacions polítiques, però vull creure que des de l’executiu català s’han previst les mesures oportunes perquè finalment es dugui a terme».
«No hi haurà referèndum»
Matías Alonso, parlamentari de Ciutadans, assegura que «Puigdemont segueix el rumb marcat per Artur Mas, l’estrateg que ha reduït a mínims el suport electoral de Convergència, amb el vistiplau d’ERC i sota l’atenta mirada dels antisistema. Ara vol tornar a la casella del 9-N i gira com un hàmster dins la roda del referèndum sí o sí. Sap que no hi haurà referèndum. El Govern ho sap. Tots ho sabem. El que cal és un Govern que treballi per l’interès general, no pas per la divisió».
En una mateixa línia es mostra el portaveu del PP al Parlament, el tarragoní Alejandro Fernández. «La intenció del govern català és repetir el 9-N, un fracàs i que ja està tenint conseqüències per als seus impulsors. Els referèndums no són una solució, sinó un problema, com s’ha demostrat a Itàlia, Gran Bretanya o a Colòmbia, amb referèndums que han deixat una greu crisi en aquests països. La solució és dialogar per millorar les infraestructures, el finançament, l’educació o la sanitat».
«Diàleg»
El parlamentari del PSC, Carles Castillo, apunta que «situats com estem enmig del xoc frontal entre el nacionalisme espanyol i l’independentisme català, els socialistes reiterem la nostra defensa de l’autogovern de Catalunya i de les seves institucions. Això no obstant, no dóna dret a cap majoria parlamentària a situar el país en un carreró sense sortida. Cal revertir la dinàmica de confrontació actual i entrar en una nova fase de distensió i diàleg a partir de la qual cadascú, sense renunciar als seus legítims objectius ideològics, siguem capaços de trobar una solució política a un problema polític real. Això no ho aconseguirem amb salts al buit, sinó amb la voluntat de diàleg i amb capacitat negociadora».
Hortènsia Grau, màxima representant al Parlament de les comarques de Tarragona per la formació de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), defensa l’opció d’esgotar totes les vies per aconseguir la celebració d’un referèndum acordat amb l’Estat. «Durant el 2017 seguirem treballant per sumar les màximes adhesions d’altres partits, sindicats i entitats a l’exigència de la celebració d’un referèndum acordat amb l’Estat per decidir el nostre futur polític com a nació, reconegut per la UE i la Comunitat Internacional i que el seu resultat tingui conseqüències polítiques i jurídiques reals. Només així podrem tenir la legitimitat democràtica i desfer aquest empat paralitzador. Qualsevol de les vies unilaterals que proposen JxS i la CUP, sigui RUI, DUI o noves eleccions, no resoldrà el conflicte».
«Determinació i coratge»
Sergi Saladié, diputat tarragoní per la CUP, apunta que «el 2017 serà l’any del referèndum o referèndum. Com més aviat ens posem en la seva organització, més garanties hi haurà perquè ningú no es faci enrere o pretengui diluir-lo com un nou 9-N. Des de la CUP-CC continuarem amb la mobilització popular i la tasca institucional per tirar-lo endavant. Tanmateix, l’Estat demofòbic que tenim davant no ens ho posarà fàcil. Caldrà, doncs, una bona dosi de determinació i coratge per tirar endavant un dels reptes més importants de la societat catalana de les darreres dècades».