El 30 de desembre de 1991 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei 36/1991, de creació de la Universitat Rovira i Virgili (DOGC del 15 de gener de 1992). Així, la URV ha celebrat els 25 anys de la seva creació amb un acte institucional que va tenir lloc el passat divendres 16 de desembre al Teatre Tarragona.
Durant aquests 25 anys, la Rovira i Virgili ha duplicat el nombre d’estudiants: ha passat de tenir 6.028 alumnes matriculats als 13.981 actuals, inclosos graus, màsters i doctorats.
A banda d’oferir als jove sla possbilitat de poder seguir uns estudis universitaris a prop de casa, la URV ha generat un important impacte econòmic a la demarcació, tal com reconeixen els seus rectors.
Evolució
Quan la Universitat Rovira i Virgili va començar a funcionar el 1992 disposavade la facultat de Medicina i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, a Reus. Tarragona acollia les facultats de Filosofia i Lletres, i de Ciències Químiques; l’Escola de Mestres, l’Escola d’Enologia, l’Escola Universitària d’Informàtica i l’Escola Universitària d’Infermeria.
Al llarg d’aquests anys la URV s’ha anat implantant pel territori i ara gaudeix d’una xarxa de campus propis ubicats a Tarragona (campus Catalunya i campus Sescelades), a Reus (campus Bellissens i campus Vapor Vell), a Vila-seca (campus Vila-seca), i a Tortosa el Campus Terres de l’Ebre. Cal sumar-hi la Seu Baix Penedès, al Vendrell.
Aquestes localitats, a més dels centres, acullen en molts casos, antenes del coneixement, aules de la gent gran, centres de recerca i parcs tecnològics.
Producció científica
La producció científica dels investigadors de la URV també ha crescut sostingudament i els seus articles són cada cop més citats arreu. El curs 1992/93 es van publicar 5 articles indexats mentre que el 2015-16 en van ser 1.224 (un 47% en col·laboració internacional).
L’opinió dels rectors
Parlem amb els quatre rectors que ha estat al capdavant de la institució durant tot aquest temps perquè ens donin una visió general de cada període de quatre anys de rectorat i en destaquin aquells objectius assolits que considerin més importants.
1 | Què ha significat la Universitat per al territori?
2 | Fita més rellevant assolida durant el seu rectorat?
Joan Martí
1r rector de la URV
1. La URV és un motor especialment potent i ja referent en el desenvolupament global de la Catalunya meridional en la tasca investigadora i de formació superior. N’ha canviat la fesomia, amb un col·lectiu que incentiva la creació de coneixement; una institució que implica el dinamisme jove de qui hi cerca la preparació professional; un intercanvi i una mobilitat que permeten que el territori s’obri més eficaçment al món. La URV ha fet aportacions substancials per a l’organització coherent i general d’aquest espai de la Catalunya del sud. Però cal dir que, paral·lelament i recíprocament, el territori ha estat i és el suport imprescindible dels qui l’habiten, que fa que la URV s’hagi organitzat i hagi planificat la recerca amb les prioritats i les especificitats que la distingeixen.
2. En un projecte tan complex com és construir una universitat, resulta difícil destacar-ne una fita concreta. Per això, amb perspectiva oberta, prefereixo subratllar genèricament que en el període del meu mandat es dugué a terme la planificació essencial de les bases sobre les quals després la URV s’ha anat desenvolupant. Ho diré gràficament: es programaren i s’iniciaren les obres dels principals campus de Tarragona i de Reus: Catalunya, Sescelades, per a Tarragona, i Bellissens, per a Reus, els quals acullen la majoria dels centres que la URV té avui. Es creà la Facultat de Ciències Jurídiques, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, la Facultat d’Enologia, i diversos centres d’investigació i de transferència tecnològica que s’hi relacionen. Es posà la llavor per a creació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), mitjançant convenis amb la Universitat de Burgos per a les tasques d’investigació a Atapuerca.
Lluís Arola
2n rector de la URV
1. Que moltíssimes més persones tinguin accés a la formació superior, la qual cosa té conseqüències importants en la dinàmica territorial tant des de la perspectiva cultural com econòmica i social. Altrament, la URV ha acabat representant una font directa de riquesa econòmica. De ben segur que les comarques tarragonines i les terres de l’Ebre no serien avui igual sense la URV.
2. El treball fet en la definició i estructuració de la URV com a una universitat clarament investigadora, rebutjant la possibilitat d’esdevenir una universitat centrada només en la docència. L’instrument important va ser el pla estratègic de recerca aprovat pel Claustre i tota la política desplegada com a conseqüència d’aquest pla, que han portat a la URV a ser una universitat completa de primera divisió mundial. Acompanyant el pla, la definició d’ensenyaments, centres de recerca i centres tecnològics al voltant dels eixos prioritaris ha configurat l’actual URV.
Francesc X. Grau
3r rector de la URV
1. No m’agrada l’ús que se’n fa de la paraula territori. La creació de la URV i de la resta d’universitats ha significat disposar d’un sistema universitari més just, de més qualitat i més comparable amb les nacions avançades d’Europa, amb un millor accés a l’educació superior per als ciutadans de totes les regions de Catalunya, un millor aprofitament del talent i un increment substancial de la generació de coneixement, que també s’ha apropat al teixit productiu i l’ha fet més competitiu.
2. Parafrasejant Newton, si vam poder veure i anar més enllà, és perquè vam partir des de l’espatlles de gegants. Tota la trajectòria de la URV està farcida de petites i grans aportacions que l’expliquen. Però si haig de seleccionar una única paraula, trio GLOCAL: la consolidació de l’impacte local i la rellevància internacional, simbolitzats en el Campus d’Excel·lència Internacional.
Josep Anton Ferré
Rector actual de la URV
1. Sempre hem tingut la convicció que la universitat havia de tenir una vocació de servei al territori i, en aquest sentit, estem convençuts que la URV ha servit per fixar molt del capital humà al territori, perquè són persones que no han hagut de marxar a estudiar fora i no han necessitat plantejar-se si després no tornaven; hem ajudat a atreure gent cap aquí, gent jove que ha vingut a estudiar i s’ha quedat; i hem donat suport i subministrament a les institucions i empreses del territori
2. Per als pròxims anys els reptes són triar les millors persones perquè vinguin a la nostra universitat. Incorporar els millors professors. A banda, també cal posar èmfasi en les infraestructures. Cal recuperar aquelles inversions perdudes a causa de la crisi i que ens fan més falta. Les facultats d’Educació i de Medicina, per exemple. I finalment, la internacionalització: atreure més estudiants de fora de les nostres fronteres.