«L’any que ve gairebé duplicarem el trànsit de creuers»

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, anuncia nous reptes i fa balanç de l’any

Per . Actualitzat el

El Port de Tarragona és un dels més importants de l’Estat espanyol i líder, des de fa anys, en el tràfic químic i agroalimentari. Josep Andreu, el seu president des del 2011, ha estat un dels responsables que l’ens portuari aconsegueixi noves fites en àmbits que abans no estaven previstos o, si més no, es consideraven secundaris. L’arribada de creuers a la ciutat ha estat una de les novetats sorgides de la gestió d’Andreu, que ens explica la seva visió de la institució i el rumb que ha pres en aquests darrers anys el Port de Tarragona. Després de parlar amb ell se n’extreuen dues idees clares: que la diversificació ha estat una eina cabdal per suportar els daltabaixos econòmics que ens sacsegen des de fa gairebé una dècada i que cal tenir confiança en el territori, més concretament, en la infinitat d’atractius que té la ciutat que acull el port. Amb aquests mantres, Andreu posa sobre la taula unes xifres positives, tot i la davallada del tràfic i ens contagia un optimisme difícil de trobar dins d’un món empresarial que pateix el dèficit d’infraestructures del territori i l’elevat preu de l’energia.

Com ha estat aquest 2016 per al Port?
Molt satisfactori perquè, encara que el tràfic baixarà un 5 o un 6%, mantindrem, o fins i tot podrem incrementar, els ingressos.

Com pot ser?
Doncs perquè ja fa quatre anys vam apostar per l’estratègia de la diversificació. Tot i la baixada d’activitat, que serà d’un 6% aproximadament, el major valor afegit dels tràfics alternatius ens genera més beneficis.

Amb menys tones, més diners, vaja.
Són tràfics de més valor afegit. Podem perdre dos milions de tones a granel, com ens ha passat amb el carbó, però com que és a granel té menys valor afegit.

Quins són aquests tràfics amb més valor afegit?
Animals vius, pasta de paper, ferro, cotxes, project cargo, creuers… Alguns ja els teníem, però hem ampliat l’estratègia comercial per reforçar aquests tràfics. Diversificar, que és el que fa qualsevol empresa. I això prepara el Port de Tarragona per a reptes futurs i no conformar-nos a tenir tot el tràfic químic i agroalimentari.

Quins reptes?
Acabar d’omplir el moll de la Química, on ja tenim garantit el 80% de l’ocupació; anar a més amb els creuers i les infraestructures pendents: la ZAL, l’ample de via europeu i l’A-27 fins a Montblanc. Tenim molts reptes per aquest 2017.

I molts que no depenen del port.
No depenen del port, però el port hi ha de ser per, d’una manera objectiva i amb arguments, explicar les necessitats vitals per al nostre creixement. Perquè tenim projectes sobre la taula vinculats a la ZAL, ens vénen a veure inversors que ens pregunten per l’ample europeu… són infraestructures que no depenen del port però que, si les tinguéssim, donarien oportunitats de creixement per al port, per a la ciutat i per al territori.

Hi ha bones intencions, com a mínim?
Ahir parlàvem amb el conseller sobre la ZAL i tenim el seu compromís. Però estem en una situació d’aturada tècnica malgrat que tenim els diners ja consignats per fer els accessos i la primera fase d’urbanització i projectes que podrien anar dins de la ZAL i ocupar-la.  Quan parlàvem de reptes, aquí en tens un de molt important: desbloquejar tot això.

S’atreveix a posar un termini?
No m’atreveixo, perquè em diuen que sóc molt impulsiu i optimista, les administracions són complexes i la tramitació, amb causa justificada, té el seu procés. Però, parlant de reptes per l’any que ve, més enllà del 2017 ja no hi podem anar. Perquè, si no som capaços de trobar solucions el 2017, perdrem oportunitats i els projectes que tenim sobre la taula marxaran i no tornaran i, això, no ho podem permetre.

I, per l’ample de via europeu, hi ha voluntat del Govern de l’Estat?
Qualsevol visió política raonable només pot estar a favor del corredor mediterrani. En aquest sentit, el nou ministre Íñigo de la Serna ha fet un pas molt important amb l’anunci que va fer a València d’acceptar la figura d’un coordinador del projecte del corredor mediterrani. Això és molt important perquè aquesta persona serà la màxima responsable de l’obra i vetllarà perquè s’executi. Hi estic molt esperançat.
En l’àmbit territorial, ni que sigui provisional, ja ens va bé el tercer fil. El Port de Barcelona ja hi treballa i, tot i que també té problemes, no el rebutgen empreses per no tenir ample europeu com ens va passar aquí amb Daimler.

I tot això sense tenir en compte la incertesa política del país.
Sí, però com que des de la taula del Port això no ho decidirem, el Port és molt gran i volem fer molta feina, jo segueixo concentrat en la meva gestió per millorar-lo.

I, parlant de gestió, l’aposta pels creuers dóna resultats.
Efectivament. Dins de l’estratègia de diversificació, el tema dels creuers ens està funcionant molt bé però cal tocar de peus a terra. Aquest any hem tingut 22 creuers amb uns 14.000 passatgers. L’any passat en vam tenir 11 i uns 11.500 creueristes. I l’any que ve, vinculat a un projecte de Costa Cruceros, pràcticament duplicarem. Estem parlant de 40 creuers i 40.000 creueristes.

Déu ni do, quin salt…
Sí. I això no és fruit de la casualitat sinó del treball, de la perseverança, de la bona feina dels bons professionals i del treball en equip dels diversos agents del territori. Perquè se n’havia parlat molt d’això dels creuers però fins que el Port de Tarragona no va assumir el lideratge i va decidir invertir, no va tirar endavant.

Al cap i a la fi, el Port és l’agent més indicat per assumir-lo.
Som un gran port industrial i tenim una vocació i uns professionals acostumats a treballar amb el món de les navilieres i, tot i que el món dels creuers és diferent, hi ha moltes sinergies. Vam fer el projecte, els membres de la taula hi van confiar i, ara, tenim els resultats.

Molt satisfactoris.
Sí, però estem al principi d’un llarg camí. No hem aconseguit res, tenim molta feina per fer, perquè de la mateixa manera que ve Costa Cruceros se’n pot anar si no fem bé la feina.

Per què els creueristes estan contents?
Més del 80% de creueristes que han vingut han visitat la ciutat i les enquestes que fem nosaltres a peu de vaixell reflecteixen que tenen una alta valoració de la nostra ciutat, de Poblet, de Reus i de la resta del territori que visiten. Ens ho hem de creure. Si alguna cosa crec que he fet des de que sóc president és fer que la taula de creuers i el meu equip professional cregui que podem, que tenim capacitat i que Tarragona pot.