Fa uns dies llegíem amb satisfacció en aquestes mateixes pàgines l’acreditació amb nota rebuda pels centres d’Atenció Primària del Tarragonès i el Baix Penedès gestionades per la Xarxa Santa Tecla, a les quals s’han de sumar el CAP les Muralles de Tarragona i l’Alt Camp oest. L’acreditació és com un «examen» en què es valoren les activitats desenvolupades pels equips d’Atenció Primària: medicina de família, pediatria, infermeria, treball social i odontologia, en els vessants tant assistencials com preventius, educatius i de promoció de la salut. Els resultats serveixen per certificar la qualitat dels serveis que realitzen i la satisfacció dels pacients i dels professionals sanitaris. Aquest tipus d’acreditacions són habituals en els hospitals públics, però fins l’any passat no s’havien aplicat mai a la xarxa d’atenció primària formada per ambulatoris i consultoris locals. I precisament, a partir de l’any que ve, aquesta l’acreditació serà una condició imprescindible i obligatòria per formar part de la xarxa pública d’atenció primària i s’haurà de renovar cada quatre anys.
Aquesta acreditació, que en definitiva cerca valorar i potenciar la qualitat, és un petit pas operatiu més en el camí endegat l’any 1985 amb la reforma de l’Atenció Primària de salut (finalitzada l’any 2003, amb set anys de retard) i que va propiciar que l’atenció primària esdevingués el primer graó d’accés de la població a l’assistència sanitària. Va continuar amb el Pla d’innovació de l’atenció primària i salut comunitària de l’any 2007 (paralitzat a la pràctica pel conseller Boi Ruiz) i que ara es reprèn a partir de l’orientació comunitària d’aquest darrer pla, moltes de les propostes del qual enllacen amb bona part de les recomanacions del Document de Bases per a l’elaboració del Pla estratègic d’atenció primària i salut comunitària presentat recentment pel conseller Comin.
Aquest document de bases, consultable a la web del Departament, estableix 24 línies estratègiques entorn de quatre grans àmbits: pacte per la salut, comunitat, professionals i eines per a la transformació. Per qüestions d’espai, no entraré a valorar-ne els apartats, però no puc deixar de fer una consideració prèvia. El conseller ha de diferenciar les qüestions relatives al model assistencial de les referides al model sanitari i no oblidar que a Catalunya sempre, i també avui, hi ha hagut consens polític entorn del model assistencial i que el debat polític, sobretot durant els anys del govern del president Mas, s’ha centrat en el model sanitari, en la seva gestió, els seus resultats, la seva governança i la naturalesa de les entitats que presten serveis sanitaris. Oblidar-ho i posar al mateix sac ambdós aspectes és un error. Deixem per als polítics els temes polítics i per als professionals els temes de l’assistència sanitària, ja que són els que en saben.
Sobre el seu contingut, les 23 línies estratègiques anunciades de caràcter més tècnic i assistencial són encertades i, més enllà del seu desenvolupament, segur que en el procés d’elaboració del pla definitiu es podran acabar de completar alguns aspectes o mancances. Tan sols vull assenyalar una de les més importants, a parer meu: la manca d’alguna referència a la salut mental, ja que els problemes de salut mental afectaran una de cada tres persones al llarg de la vida, i aquesta incidència s’ha incrementat amb la crisi. A més, cal recordar que aquest és un dels quatre eixos de transformació (intervenció comunitària intersectorial, salut mental, serveis en xarxa i participació) en què treballa la conselleria i que, segons va declarar fa poques setmanes el seu número dos, el Sr. David Elvira, rebrà un increment de recursos l’any 2017, sobretot en Atenció Primària, per tal que creixi en principis comunitaris com la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia mental i l’atenció precoç en salut mental.
Una tercera qüestió també recent és que el Govern ha explicat que canviarà la manera d’assignar recursos econòmics als centres d’atenció primària (o sigui, el seu pressupost) i que implantarà un nou model que tindrà en compte les desigualtats socioeconòmiques per poder lluitar contra les desigualtats en salut. Així, s’ha elaborat un nou indicador socioeconòmic que s’utilitzarà per aplicar una discriminació positiva als centres de salut que atenen una població amb més privació. A la pràctica, això vol dir que a la nostra Regió Sanitària seran àrees prioritàries aquelles amb un índex socioeconòmic més baix: la Granja, Torreforta, Bonavista i la Canonja, a la ciutat de Tarragona; Horts de Miró i Sant Pere, a la ciutat de Reus, i al municipi de Constantí, i així, els seus centres de salut disposaran d’un o dos professionals més per poder pal·liar les desigualtats en salut de la població que atenen. Una bona notícia.
