El ple municipal d’aquest divendres a posat de manifest la divisió que existeix a la ciutat al voltant de la celebració dels Jocs Mediterranis el 2018. Si bé s’ha d’admetre que l’esdeveniment esportiu mai ha tingut una popularitat notòria i sempre ha generat detractors tant al Saló de plens com als carrers, el fracàs a l’hora de complir amb els terminis establerts i l’endarreriment d’un any de l’esdeveniment esportiu ha provocat que l’ambient es polaritzi més que mai. Els crítics s’incrementen i, després de la roda de premsa de Ballesteros, en la qual l’alcalde explicava somrient que els Jocs es passaven al 2018, que no era culpa de ningú tret de les circumstàncies electorals que havien deixat Espanya sense Govern durant deu mesos i que Tarragona 2018 seria un èxit tot i només tenir «esperances» pel que fa al finançament estatal, els crítics estan més convençut que abans que els Jocs no s’han de fer.
La solució, com en el cas de la qüestió catalana, sembla fàcil: que ho decideixi la ciutadania. Fins i tot, l’antic regidor socialista i un dels homes forts de Ballesteros a la passada legislatura, Carles Castillo, ho proposava al seu blog. Fer una consulta a la ciutadania. Un referèndum, vaja. Que els tarragonins triïn si volen o no els Jocs. Una solució però que ha estat rebutjada pels mateixos partit que rebutgen el dret d’autodeterminació dels catalans: PSC i PP (cal afegir el vot del regidor d’Unió i l’abstenció dels de C’s). Les pràctiques nacionals es reprodueixen en l’àmbit local. Com aquest nou rol de puta Ramoneta a la espanyola que practica el partit taronja que critica durament la gestió dels Jocs, no es mulla a l’hora de demanar que els tarragonins donin la seva opinió sobre l’esdeveniment esportiu de tercer o quart ordre i presenta una moció per crear una comissió de seguiment on, a banda d’ells, cap altre grup de l’oposició hi vol ser per dos motius: la resta no volen els Jocs i són molt conscients que la informació que rebrà aquesta comissió (el ple ha aprovat que es dugui a terme) passarà pel sedàs del Govern.