Cop a l’orgull

Per . Actualitzat el

Diu l’alcalde de Tarragona que no cal consultar la ciutadania sobre l’ajornament dels Jocs Mediterranis l’any 2018. Que sempre s’ha presentat a eleccions amb els Jocs entre els punts clau del seu programa electoral i que la població sempre li ha donat la raó en forma de vots. No dubto que l’alcalde i el seu equip tenen màxima confiança que la ciutat serà capaç d’organitzar un gran certamen d’aquí a dos estius, però des d’aquí em permeto discrepar amb el seu posicionament sobre la conveniència de corroborar aquest teòric suport de la ciutadania. L’alcalde Ballesteros ha de ser conscient que el contracte de Tarragona 2017 amb la ciutat era, tal com el mateix nom del certamen indicava, per a l’estiu de l’any vinent. I ara aquest contracte s’ha trencat i, per tant, caldria revisar-lo.

No serveix que alguna de les parts, de manera unilateral, decideixi ajornar-lo un any. I un cop plantejat aquest canvi de data, ara sí que és necessari que tothom hi estigui d’acord. I no parlem només de comitès olímpics internacionals, ni dels patrocinadors ni de les federacions ni de l’Ajuntament ni del govern de torn de Rajoy. Parlem de comptar amb el «sí» explícit d’una ciutadania que, amb menys o més entusiasme, havia acceptat que Tarragona fos seu de l’esdeveniment esportiu d’aquí a vuit mesos. No pas d’aquí a dos estius.

Potser ajornar els Jocs és el mal menor, una sortida que salva la ciutat d’un ridícul encara més gran (que els Jocs s’haguessin cancel·lat). Però el mal que aquesta decisió fa a la imatge i a l’orgull de Tarragona és prou important perquè es canviïn les regles del joc a partir d’ara mateix. La transparència ha de ser màxima i la conveniència d’aquest certamen per a Tarragona i les subseus ha de ser argumentada de dalt a baix, fins a l’últim detall. Només amb la màxima informació s’estarà en condicions de demanar a la gent que torni a confiar en un projecte que ha nedat a contracorrent i que s’està ofegant a pocs metres de la vora del riu. No costaria gaire preguntar a la ciutadania si realment vol salvar-lo després de com ha anat tot plegat i, sobretot, de com es planteja el futur.