L’envelliment de la població, el gran tema

Per . Actualitzat el

Vivim en una societat envellida. La natalitat és molt baixa i, per contra, l’esperança de vida és cada vegada més alta. Arribar als 80 o als 90 anys ja no és una utopia, sinó un fet habitual. En canvi, costa molt trobar parelles joves amb més d’un fill i el pensament d’arribar a la família nombrosa és vist com una autèntica bogeria en els temps que corren. Donant per fet que la natalitat es recuperarà una mica amb la millora de l’economia, el gran tema de reflexió se centra en l’atenció a les persones grans, sobretot a aquelles que, per raons de salut, no poden viure soles i necessiten una atenció social i sanitària continuada.

És cert que ara vivim més temps, però els avenços sanitaris encara no garanteixen arribar a edats avançades en un estat òptim de salut. Dient-ho clar, avui en dia, arribar als 90 sense presentar cap dependència és una qüestió de sort. Ens trobem, doncs, amb un ampli sector de la població (cada vegada més prominent) que requereix serveis especialitzats per viure amb la màxima dignitat fins al final.

A la demarcació, fet reconegut per l’administració, hi ha un evident dèficit de places públiques de residència geriàtrica. Es calcula que existeixen al voltant de 1.500 sol·licituds pendents de solucionar i, amb la Generalitat treballant amb pressupostos prorrogats des de fa massa temps, és difícil pensar que en els pròxims anys es doti el territori de noves places residencials que serveixin per assumir part de la demanda, per cert, cada vegada més incipient.

Els recursos econòmics són els que són, insuficients,  davant de la realitat social que ens toca viure. És per això que des de l’administració catalana s’ha de ser imaginatius i aplicar recursos alternatius a les caríssimes places residencials per garantir que la gent gran i els seus familiars gaudeixin del dret a un envelliment digne. En els temps que corren l’aposta més plausible és l’atenció domiciliària, és a dir, que la persona rebi l’atenció que necessita de part de professionals acreditats a la seva pròpia casa, evitant el seu ingrés en un centre extern. Perquè al final, on s’està millor que a casa?