Qui no recicli que pagui més

S’imaginen una ciutat que premiés el reciclatge i on els ciutadans paguessin en funció de la brossa que generen? No, no és ciència-ficció. Es diu Pagament per Generació (PxG) i fa dècades que s’aplica arreu del món amb uns resultats envejables. Els mateixos que podria tenir Tarragona, una ciutat que destina el 12% del pressupost municipal (més de 20 MEUR) a la neteja, la recollida i gestió de les escombraries, però que recicla menys del 28% dels residus, molt per sota de la mitjana catalana (39%) o de l’objectiu marcat per l’Agència de Residus de Catalunya pel 2020 (50%).

A Tarragona, el preu de la taxa d’escombraries va en funció del carrer on està situat l’immoble. Aquest criteri fa que els habitatges o locals que generen menys residus i/o reciclen més estiguin subvencionant aquells que generen més residus i/o no reciclen. O, dit d’una altra manera, que els que s’esforcen a seguir l’ordenança municipal paguen el mateix que els que la infringeixen. Aquest sistema, a banda de ser injust, és deficitari. La ciutat ingressa gràcies a la taxa de la brossa prop d’11 milions d’euros l’any, però paga 12,6 milions per la recollida i gestió dels residus. Més d’un milió i mig d’euros de dèficit. «Una taxa que no cobreix els costos envia un estímul fiscal equivocat, confon i no motiva la població», explica Sergio Sastre, investigador de la Fundació ENT, recordant que, més enllà dels beneficis ambientals i econòmics, el PxG és una eina de transparència que permet aplicar el principi de «qui contamina paga». Ja que, sense el PxG, la resta d’impostos han de cobrir el dèficit ocasionat per la taxa d’escombraries.

PxG arreu del món

Tot i que el PxG s’utilitza des de fa anys a diverses ciutats d’arreu del món, a Espanya només set municipis el duen a terme. La vila balear d’Esporles (2009) i Argentona (2010) en són pioneres, seguides de Miravet i Rasquera (2011) i de les viles mallorquines de Santa Maria de la Salut i Binissalem i de la guipuscoana Ursúrbil (2014).

Si bé les mides d’aquests municipis no són comparables a les de Tarragona, Dresden (Alemanya), amb uns 500.000 habitants, va començar el PxG el 1994. Gràcies a aquesta experiència, la generació de fracció resta (que va als abocadors i/o a la incineradora) va passar dels 305 quilograms per persona a l’any el 1994, als 143 el 2008. La ciutat de Tarragona va generar 352,72 quilograms per persona aquest 2015. Més de 46.000 tones de residus, la major part dels quals s’haurien pogut reciclar, van anar a la incineradora i als abocadors per donar un cop de mà al canvi climàtic gràcies als tarragonins.

Dresden no és un cas aïllat; només a Europa trobem diversos municipis d’una mida similar a la de Tarragona que duen a terme el pagament per generació des de fa anys com Besançon (França), Maastricht (Holanda), Innsbruck (Àustria), Umeå (Suècia) i Zollernalbkreis (Alemanya).

Tarragona sota estudi

Els investigadors d’ENT Ignasi Puig i Sergio Sastre van fer un estudi exhaustiu de les taxes d’escombraries de 125 municipis espanyols (inclosa Tarragona). «A mitjà termini haurem d’acostumar-nos a pagar pels residus com per qualsevol altre servei, d’acord amb l’ús que en fem. De la mà de la recollida selectiva porta a porta podrem pagar en funció dels quilos o litres que generem», apunta Puig amb els resultats a la mà.

Sastre incideix en el fet que «les taxes de residus estan sent desaprofitades com a eina fiscal per millorar la gestió dels residus municipals». Assenyala que «les taxes actuals no són transparents perquè no reflecteixen el tant per cent del servei que s’està pagant». Preguntant-los per la recepta màgica que s’hauria d’aplicar a Tarragona es mostren prudents. Ens diuen que cal estudiar-ho abans, perquè cada lloc és diferent, però ens donen alguns ingredients: «es pot fer una prova pilot en un barri o començar fent un porta a porta en algun barri de la ciutat», explica Sastre, que destaca els bons resultats de la recollida porta a porta la qual podria servir per començar a identificar els usuaris per a una futura implantació del Pagament per Generació.