Una ciutat que viu d’esquena al mar

Per . Actualitzat el

Els esforços del Port de Tarragona per connectar el centre de la ciutat i la platja del Miracle amb la construcció d’una passarel·la per a vianants no amaguen la crua realitat: Tarragona és una capital costanera que viu d’esquena al mar. Només cal donar una ullada al seguit de despropòsits urbanístics que la ciutat acumula en la seva façana litoral per adonar-se que l’arranjament del front marítim no ha estat mai una prioritat per a les diferents administracions que han regit i regeixen el destí d’una de les urbs més importants de Catalunya.

És cert que les vies del tren constitueixen una incòmoda barrera física que condiciona qualsevol plantejament d’aproximació de la ciutat amb les seves platges, però aquesta dificultat no justifica la inacció constant i la manca d’imaginació de Tarragona i els seus governants per aprofitar les nombroses oportunitats que es donen a tocar de la Mediterrània.

Espais emblemàtics i idíl·lics com el fortí de la Reina, el preventori de la Savinosa, la plataforma del Miracle, el port esportiu o l’antic edifici de l’Autoritat Portuària esdevenen cadàvers urbanístics que, cada dia que passa, serà més difícil de ressuscitar. Recuperar-los per al goig de Tarragona i la seva gent és urgent, especialment quan estem parlant de projectar la ciutat com una destinació turística de primer nivell a la Mediterrània, amb Jocs 2017 inclosos. I no cal ni parlar de l’estació de Renfe, també ubicada a tocar del mar. Una autèntica vergonya per a la capital provincial i per a la seva ciutadania, que ja s’ha malacostumat a veure com altres ciutats sí que progressen mentre que  aquí passen els anys (i les dècades) sense que res canviï de manera substancial.

Tarragona pot tenir El Corte Inglés, pot venir IKEA i fins i tot pot somiar a disposar algun dia d’un nou hospital com la ciutat mereix. Però tots hem de tenir una cosa clara. La gran metamorfosi  de Tarragona, el gran canvi, exigeix ordenar d’una vegada per totes la seva façana marítima. Aquest és el seu gran actiu. I de moment, li girem l’esquena.