En una ciutat bolcada en les inversions necessàries per construir els equipaments esportius que han d’acollir els Jocs Mediterranis de 2017, la recuperació del front marítim continua pendent des de fa dècades. Tarragona ja ni tan sols s’atreveix a somiar amb el soterrament o el desviament del ferrocarril, però tampoc s’ha pres de debò altres projectes més factibles per anar transformant el seu litoral urbà: el preventori de la Savinosa, el fortí de la Reina, la plataforma del Miracle o l’antic edifici de l’Autoritat Portuària són alguns exemples d’aquesta manca de visió estratègica.
L’arrencada de les obres de la nova passarel·la que unirà el Balcó del Mediterrani amb el Port Esportiu per sobre de les vies del tren, –que tindrà continuïtat amb la remodelació del tram urbà de la platja del Miracle–, ha revifat el debat sobre la situació de la façana marítima de Tarragona, una ciutat que aspira a convertir-se en referent turístic i que, paradoxalment, viu des de fa dècades d’esquena al mar i sense avenços en els projectes més icònics de la seva zona litoral.
La solució tècnica d’aixecar una passarel·la per sobre de la catenària del ferrocarril, que haurà d’estar operativa a la fi de 2017, amaga una forta dosi de pragmatisme per donar resposta a l’eterna reivindicació ciutadana d’un pas directe cap al front marítim des de la Rambla Nova. Tant l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), com el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, així ho han subratllat: «És una solució imaginativa i no agressiva amb l’skyline del Balcó, que es pot encaixar o eliminar amb solucions futures; no ens hem d’enganyar amb quimeres quan ni en èpoques de bonança va ser possible eliminar o soterrar les vies del tren».
Impacte visual
Descartada, –almenys a curt i mitjà termini–, la supressió de les vies, els tècnics del Port han gestat un projecte lleuger, amb el menor impacte visual possible del formigó de la passarel·la. «Que passi al més desapercebuda possible», va resumir el director de projectes del Port, Joan Borràs. No obstant això, sense plantejar-se una obra faraònica, salvar un desnivell de 17 metres i una longitud de més de 200 resulta impossible sense alterar el paisatge urbà, per la qual cosa no falten ni els defensors ni els detractors d’aquesta intervenció, convertida en realitat després de tres anys de burocràcia en els despatxos de Ports de l’Estat, Adif, Ajuntament i Generalitat.
Algunes opinions qualificades des del punt de vista tècnic, com la de l’arquitecte Enric Casanovas, no han dubtat a qualificar la nova passarel·la com «una aberració més» que s’afegeix al vial Bryant, al dany ocasionat per la traça del ferrocarril a l’Amfiteatre o a aquesta «mole» de formigó que ningú entén al costat de la Punta del Miracle. La visió d’una espècie d’Escalèxtric des del passeig marítim –que també serà renovat després de 30 anys amb el finançament del Port de Tarragona-– quedarà a anys llum de l’urbanisme, molt més harmoniós, d’altres ciutats amb les quals Tarragona pretén competir en l’àmbit turístic.
Al costat oposat de la balança, el portaveu de l’Associació d’Empresaris del Port Esportiu (Aeport), Ángel Quiñones, es mostra esperançat amb el dinamisme que pot aportar a una zona absolutament «abandonada i deprimida» un pont per als vianants que superi les vies del ferrocarril. «El tancament al trànsit del pas a nivell de la plaça dels Carros va ser la nostra sentència definitiva; potser ara amb la passarel·la des de la Rambla podrem començar a veure la llum», explica Quiñones, que evidentment veu amb bons ulls la injecció de tres milions d’euros que realitza el Port per «saltar» les vies i renovar el front marítim.
Successió de «cadàvers» arquitectònics
La profunda crisi del Port Esportiu de Tarragona és un símptoma inequívoc que alguna maledicció pesa sobre la façana marítima. On en altres ciutats se situen els espais urbans de màxima qualitat, a Tarragona només es troben espais decadents i una successió de cadàvers arquitectònics.
De Ponent a Llevant, la llista no té desaprofitament, començant pel mateix Port Esportiu, el vell i icònic edifici abandonat de l’Autoritat Portuària, la tercermundista estació de Renfe, la plataforma inservible del Miracle, el sorprenent cas del fortí de la Reina, i com a colofó, l’antic preventori derruït de la Savinosa. Tot un prodigi de planificació urbanística.
Afortunadament la bona salut financera del Port de Tarragona i l’entrada dels inversors de Qatar Diar a la Marina Tarraco han permès endreçar tota la zona portuària des dels antics tinglados fins al Serrallo. La remodelació integral del Pòsit de Pescadors i el nou local d’assaig dels castellers del Serrallo, de titularitat estatal i recentment renovat, són els últims exemples de la radical transformació d’aquesta zona. A l’altre costat de les vies, al llarg de tot el carrer Reial i fins a la plaça dels Carros, retorna la imatge de la decrepitud, però explicar aquesta història faria falta un altre reportatge íntegre. Queda pendent.
