Hem de felicitar l’equip organitzador i tots aquells que, directament o indirectament, van fer possible que el Concurs de Castells fos un veritable èxit. És obvi que hi ha arestes que cal llimar, però l’orgull ha de ser generalitzat. Tarragona ha demostrat que quan vol sap estar a l’altura de les circumstàncies. El Concurs de Castells s’ha convertit en el millor passaport per accedir, per la porta gran, al món. Per la seva espectacularitat i esportivitat, aquest certamen suscita interès internacional. Per aquesta raó, Tarragona i els seus responsables no poden equivocar-se i perdre una oportunitat única de fer-se notar al món amb un producte genuí i «molt nostre». La marca Tarragona no pot estar dissociada del fenomen casteller. Ha de ser un valor afegit en la promoció internacional de la ciutat patrimoni de la Humanitat. Tarragona té potencialitats que ens poden obrir camins i aconseguir que ens distingim de la resta del món sense haver d’aventurar-nos o barallar-nos en l’àmbit competitiu. Tenim una oferta única i inigualable. Però ens ho hem de creure i saber-nos posicionar i promocionar en un món que cerca la qualitat, la diferència i l’autenticitat. Tarragona és capaç d’oferir sol i platja, patrimoni i la bellesa i la màgia del fet casteller. No tinc dubtes que el concurs bianual pot convertir-se en la gallina dels ous d’or, però això requereix un esforç, unitat i dedicació col·lectiva. Hem de fer els possibles per evitar que els interessos partidaris acabin polititzant un dels béns immaterials de la humanitat. No m’agrada que es barregi l’independentisme amb la celebració de la jornada castellera. No podem permetre que al concurs li passi el mateix que a la Diada de Catalunya: que es converteixi en la festa de l’apologia independentista. Els castells són patrimoni de tots i entre tots hem de ser capaços de mantenir-los allunyats de la política, encara que les temptacions siguin més que moltes. El món té els ulls fixats en Tarragona i a nosaltres ens pertoca deixar-nos estimar, demostrant que tenim personalitat pròpia. Els castells, en el fons, són allò que som i defensem.
