Com són Tarragona i les seves comarques? On som i cap on anem? Estem acostumats a llegir opinions de diversos de polítics, sindicalistes, catedràtics, empresaris de renom i altres líders d’opinió de tota mena. Però en comptades ocasions tenim la possibilitat de llegir què opina la gent del carrer. Les persones que, amb el seu dia a dia, fan que la nostra societat sigui com realment és, amb les seves virtuts i les seves mancances. En aquest número de Notíciestgn proposem un exercici d’autocrítica constructiva a partir de l’opinió de sis tarragonins i tarragonines, representants de diversos àmbits de la societat en què vivim, de diferents edats i trajectòries professionals. Això ens permet, d’una manera poc científica però sincera, posar Tarragona davant del mirall.
Les comarques de Tarragona i la seva capital, per ubicació geogràfica, per climatologia i per riquesa cultural, són capaces d’enamorar i captivar tothom que les visita i, per tant, tothom que hi viu durant un temps. Els sis protagonistes d’aquest reportatge coincideixen a afirmar que Tarragona i el seu entorn constitueixen un lloc privilegiat per portar una vida satisfactòria. Ara bé, si aprofundim i entrem en el detall de les seves reflexions, descobrim una societat que, més enllà de l’embolcall paisatgístic i ambiental, té per endavant molts reptes a superar.
Manca d’autoestima
Si algú està agraït a la ciutat de Tarragona, aquest és el mestre joier Joan Blázquez, persona que s’ha forjat una llarga carrera de prestigi amb el seu treball i enginy sense sortir de les comarques de Tarragona. El joier no té cap dubte a l’hora de dir que «Tarragona és la millor ciutat del món i ho veus amb la gent que ve de fora. Ho tenim tot. Tenim una temperatura ideal, ni massa calor ni massa fred. Una eterna primavera que ja la va saber veure August, qui va decidir portar aquí l’Imperi romà. El pitjor de la gent de Tarragona és que no és conscient de com n’és d’important aquest territori. Ens ho hem de creure una mica més i deixar de tenir complexos de ciutat petita, polítics inclosos. Perquè tothom que ve de fora diu que no estem venent prou bé el nostre producte».
En una línia similar es manifesta Xavier Jornet, professional del sector turístic, que alerta que els governants, especialment els de la capital de Tarragona, no aposten prou per donar a conèixer les potencialitats del territori. «És imporant que els governants de la nostra ciutat creguin realment en el turisme, no només de paraula, sinó amb les accions, amb fets. Trobo a faltar una manca de voluntat per professionalitzar la gestió turística i patrimonial de la ciutat». Però no tot són queixes. Malgrat el desencís amb la classe governant, Jornet destaca que «Tarragona és un lloc autèntic. La Part Alta, el Serrallo, les platges, el patrimoni, les festes, els castells, tots ells tenen l’autenticitat de ser viscuts plenament pels tarragonins. Això fa que tinguem un turisme que ens acompanya, que s’integra a la vida de la ciutat i no un turisme que s’esvaeix».
Poc comerç
I si parlem de turisme no podem deixar de costat el comerç. Peter Asuzu, propietari d’un establiment d’artesania africana a la Rambla Vella de Tarragona, assegura que «la ciutat no està feta pel comerç. No hi ha prou pàrquings, manquen espais perquè la gent pugui comprar tranquil·lament. I també falten espais de joc per als infants. Les poques places que hi ha estan plenes de terrasses de bars i restaurants», lamenta aquest tarragoní d’adopció. Asuzu, però, només té paraules d’elogi cap a la capital tarragonina: «És un poble i és una ciutat. Aquesta mescla la fa única, és el que atrau la gent. En anglès dic que té el trapping d’una great city i d’una small village. La gent que ve de fora es queda meravellada perquè té la tranquil·litat d’un poble i totes les facilitats d’una ciutat. I a part, l’entorn, la Part Alta, el mar, la muntanya a deu minuts… La llàstima és que no explorem prou les seves possibilitats».
Equipaments buits
Francesc Marsal és un dels cirurgians més coneguts de la ciutat de Tarragona. Ara disposa de més temps lliure i gaudeix de la seva ciutat de tota la vida i de la seva càmera fotogràfica. «El que més m’agrada és la llum de Tarragona: és única. Vagi on vagi del món sempre la recordo. La sortida del sol pel mar, que cada dia és diferent, i la posta per les muntanyes. M’encanta fer fotografies i Tarragona, amb el seu patrimoni i la seva llum, és ideal per fer-ne». El facultatiu, però, parla clar sobre una de les grans deficiències de la capital tarragonina: la gran quantitat d’espais emblemàtics que estan en desús des de fa un munt d’anys. «Totes les ciutats del món donarien el que fos per tenir un espai com l’edifici abandonat de la Savinosa. La ciutat ho hauria de poder aprofitar. Quan ho veig em passa el mateix que amb el Banc d’Espanya, on hi haurien d’haver fet ja alguna cosa, una biblioteca, un centre cívic… o amb la Tabacalera. Prefereixen invertir en altres coses com els Jocs del Mediterrani, que personalment crec que no il·lusionen els tarragonins. Espero que surtin bé per la gent que hi està treballant, però no perquè ningú es pengi medalles».
Emprenedoria?
Tarragona està farcida de gent amb idees i amb ganes de fer coses. Això és el que pensa Idioa Triana, que dirigeix una acadèmia d’anglès a la ciutat. «Trobo a faltar que s’acceptin més iniciatives privades que no requereixen diners de l’administració. Jo personalment he fet ofertes d’activitats en què no demano diners, només un espai públic, i no t’ho deixen fer perquè ho fas a nivell privat. No s’entén. I tampoc no hi ha facilitat per contractar joves. No hi ha cap ajuda, tot i que moltes empreses els contractem i els formem».
Pel que fa a les potencialitats del territori en l’àmbit de la internacionalització, Triana assegura que «som un lloc molt petit però que et pot permetre arribar a molts llocs gràcies al mar, al Port i a la confluència del turisme i la indústria».
En un escenari reivindicatiu similar es troben els professionals del món artístic i el disseny. Elisabet Díez, impulsora del projecte Anduluplandu de disseny gràfic, reconeix que «Tarragona i els seus pobles t’aporten la proximitat de la seva gent. Aquí encara el boca-orella resuta molt eficaç i sorgeixen col·laboracions i sinergies entre diferents disciplines gràcies a això. Però malgrat aquestes facilitats hi trobo a faltar moltes coses. Per exemple, l’existència d’alguna associació/col·lectiu que aglutini l’àmbit artístic. L’única iniciativa en aquesta línia, Tallers Oberts, va morir per culpa del poc suport tant de l’administració pública com de la iniciativa privada i de la mateixa ciutadania. És necessari que es facilitin espais de treball i d’exposició i es difongui més la feina dels artistes locals». Díez apunta, des del seu punt de vista professional, que «estaria bé que disseny gràfic i la il·lustració es veiessin també com quelcom artístic i que, per tant, gaudissin de la mateixa difusió social que un fotògraf o un pintor, per exemple».
Com poden veure, opinions diverses i per a tots els gustos sobre l’estat de Tarragona i les seves comarques. Hi coincideixen?