A qui no li agradi, que marxi

Sóc veí de la Part Alta, tinc un fill que aviat farà dos anys i no estic fart de soroll. Evidentment, el soroll em molesta com a tothom però fa més de deu anys vaig escollir viure a la Part Alta i sabia a què venia. Viure al centre històric té avantatges i inconvenients. El dia que no estigui disposat a assumir els inconvenients, marxaré però no obligaré a fer que el barri canviï amb mi.
És cert que ara hi ha més terrasses i potser algun concert més per festes que deu anys enrere. Però no s’hi val a gaudir dels privilegis de viure al moll de l’os i reclamar després, quan n’estàs fart, t’has fet gran o ja en tens prou, que s’emportin la festa a un altre lloc. Em recorda la gent de la meva edat que, després d’emborratxar-se durant anys a les festes, critiquen que ara es promou l’alcoholisme entre el jovent. És igual les begudes a les quals els enganxem el Nano Capità, el jovent beurà exactament el mateix tant si hi ha un vermut de Santa Tecla, un cava de Santa Tecla o una aigua del Carme de Santa Tecla com si no. Ser jove és un excés d’experiències: un excés d’hores de classe, un excés d’enamoraments i desencisos, un excés de negociacions amb els pares, un excés de responsabilitat perquè «compte, que el teu futur depèn del que facis ara», i, pares i mares d’adolescents, ho sento: un excés d’alcohol per a festes (en el millor dels casos). I no passa res. Cinc, deu o quinze Santes Tecles després preferiran gaudir dels actes diürns amb un marrec a les espatlles compartint la dolçor no alcohòlica de la begudeta i notant aquelles primeres punxades que anuncien el maldecap després d’haver gosat beure’s una canya. I que ningú em malinterpreti: no és la meva intenció banalitzar l’alcoholisme. El que explico és fruit de l’experiència, de veure com totes les amigues i amics amb els quals hem compartit edicions i més edicions de Santa Tecla i Sant Magí banyades de mamadetes, ara són professionals altament qualificats i millors mares i pares. Les festes són per gaudir-les, són aquells dies de bula en els quals sobren els farts de soroll i els carques que volen posar les coses encara més difícils al jovent. Ja ho diu Calamaro, «que más quisiera que pasar la vida entera, como estudiante el día de la primavera». No sigueu envejosos, el vostre moment ja ha passat, deixeu que ara es diverteixin ells.