Segurament «A punt» semblarà un títol estrany per a la columna d’avui, quan la Diada ja ha passat. Si aquesta columna l’hagués escrit la setmana passada l’hauria hagut de titular «Tarragona m’esborrona», tal com cantava —canta— Lluís Gavaldà, perquè pensant en la Diada, Tarragona m’esborronava i em feia patir. Darrerament em moc pels barris de Ponent. El diumenge a quarts d’onze m’hi vaig desplaçar des de casa meva, als barris de Llevant, seguint l’A-7. La meva mare anava comptant les estelades als balcons; ni en tot el trajecte, ni en el que vam recórrer dels dos barris no en va poder comptar més de quinze. A la tarda, els meus temors es van esvair, però d’entrada al matí no vaig poder evitar un cert esborronament. Tarragona sembla el fill díscol —o conservador, o hereu del clero i la milícia, o mancat d’identitat de país— que sempre té aquells resultats dissonants amb la resta de Catalunya. Per això no era desgavellat de pensar, a contracor, que per la Diada punxaríem. Gràcies al cel —que no ens deixa mai de petja— i més que res a tota la gent de les nostres comarques, no només no vam punxar, sinó que vam desbordar les previsions i vam superar amb nota la temuda prova.
Tampoc les previsions no eren gaire optimistes per a Catalunya: previsions de tempestes, borrasques i baixes pressions per als independentistes i unànime pronòstic de l’Associació espanyola d’Homes del temps anomenada «Els-catalans-mai-mai-no-tindran-la-independència»: Catalunya s’ensorrarà o bé planarà —sense ales ni res, eh?— per l’espai sideral. I estàvem a punt per això i pel que convingués, però ara mateix els meteoròlegs haurien de reconèixer —encara que pel que es veu, de sobte han emmudit— que el temps ha estat més bo del que esperaven i que el sol el diumenge es va aixecar esplèndid entre els núvols que l’havien amenaçat els dies —i els segles— anteriors. Pel que es veu, el bon temps es mantindrà durant un cert temps i, si de cas plou, tenim paraigües.
Això em va semblar entendre de la conferència per als mitjans internacionals que va fer el president Puigdemont: que estem a punt per afrontar el que sigui —gebrades, pedregades, gelades, calamarsades, inundacions i onades de calor — i que l’any que ve no hi haurà Diada perquè no tindrem independència a reivindicar. Així doncs, haurem de reivindicar una altra commemoració —si pot ser un triomf, millor que una derrota—, perquè qui es resignarà a renunciar a una superfesta com aquesta? Bé, celebrem el que celebrem, jo estic a punt per a la celebració.