Fer activitat física amb regularitat i seguir uns bons hàbits alimentaris són dues màximes reconegudes per tothom que vol gaudir d’una bona salut al llarg de tota la vida. Des de fa uns anys el sistema sanitari públic ha incorporat el concepte de l’exercici físic com a teràpia per millorar els problemes generals de salut de la població i, sobretot, com a acció preventiva per reduir el risc de contraure malalties cròniques com ara problemes cardiovasculars, la hipertensió o l’obesitat. Segons els experts, com el doctor Manel González Peris, cap de la Unitat de Medicina Esportiva de la Xarxa de Santa Tecla, «l’exercici físic és un fàrmac més i en uns anys estic segur que serà el més receptat pels metges d’arreu de Catalunya».
El fàrmac del futur
En una societat amb l’esperança de vida cada vegada més llarga i, per tant, cada vegada més envellida, un dels reptes del sistema sanitari és aconseguir que la població arribi a la tercera edat en les millors condicions possibles i sense necessitat de medicar-se diàriament. En aquest objectiu té un paper clau l’activitat física no només com a oci i entreteniment (o com a feina en el cas dels esportistes professionals), sinó també com a tractament per a moltes patologies. El doctor González Peris destaca que a la Unitat de Medicina Esportiva de la Xarxa de Santa Tecla «ens prenem l’activitat física com un fàrmac, com un medicament per millorar la salut de les persones. Pensi que abans els informes mèdics estaven plens de la paraula «repòs», però la tendència està canviant perquè ha quedat demostrat que l’activitat física, si es fa al nivell adient per a cada cas, és terapèutica en moltes malalties. A més a més, la realització d’exercici físic de manera regular és la millor manera de prevenir que apareguin malalties que no acostumen a aparèixer de joves però que, amb l’edat, sí que es poden manifestar, cronificar-se i obligar-nos a prendre medicaments la resta de la nostra vida».
Preguntat sobre la sensibilització de la població envers la necessitat de fer exercici, el doctor González Peris reconeix que «s’ha detectat una major conscienciació entre la gent a partir dels 35-40 anys. Però per un altre costat tenim un ampli sector poblacional, sobretot entre la gent jove d’entre 14 i 25 anys, que és molt sedentari. Pensi que a Batxillerat, per exemple, no es fa activitat física com a assignatura… i ja no parlem de l’etapa universitària. És cert que ara és habitual veure gent fent footing pel carrer, cosa impensable fa dues dècades, però tenim un índex d’obesitat molt alt provocat pel sedentarisme. Això és preocupant pel que fa a la sostenibilitat del sistema assistencial a mitjà/llarg termini, ja que són persones joves que viuran molts anys però que no gaudiran d’una bona salut i hauran de medicar-se contra la hipertensió, la diabetis, els problemes cardiovasculars i altres patologies cròniques derivades del sedentarisme de tota una vida». El doctor González Peris destaca que l’exercici físic, receptat per un facultatiu, «és una eina de salut i un medicament tan útil com ho és la insulina o la píndola del colesterol. El més important és que l’administració prengui consciència d’aquesta realitat i destini els recursos necessaris perquè des del sistema i des dels seus centres de salut, els metges i infermeres, puguin introduir hàbits saludables entre la població com un tema de salut pública. Cal anar substituint el fàrmac convencional, la píndola, per hàbits saludables i per activitat física».
Parlant de casos pràctics, el doctor González ens explica que «aquí tenim pacients hipertensos que han reduït el seu pes 15 quilos gràcies a l’activitat física i ara han pogut deixar de medicar-se. No és aquesta una bona medicina? A més parlem d’un «fàrmac» que va bé per al colesterol, per als nivells de sucre, per a la tensió arterial, per a l’ansietat, per a la musculació, per a la salut mental… Estem parlant d’un dels fàrmacs més importants de cara al futur. Però ho estem descobrint ara.
25 anys al capdavant de la Unitat de Medicina Esportiva (UME) de la Xarxa de Santa Tecla
El doctor Manel González Peris, especialista en Medicina de l’Esport i Activitat Física, és el màxim responsable de la UME de la Xarxa de Santa Tecla des del dia de la seva creació, l’any 1991, ara fa tot just 25 anys. Durant aquest període la UME ha fet més de 32.000 revisions medicoesportives a unes 16.000 persones del territori (una mitjana de més d’un miler l’any) i ha assolit l’acreditació de nivell 3 de la Generalitat, formant part d’un selecte grup de sis centres a tot Catalunya. La Unitat de Medicina Esportiva està preparada per atendre i acompanyar des d’esportistes d’elit i professionals fins a amateurs federats, així com persones que simplement volen incorporar l’activitat física i els bons hàbits a la seva vida com a via d’entreteniment o per millorar la seva salut. El doctor González Peris i el seu equip, que col·labora activament en la planificació i gestió medicoesportiva d’esdeveniments importants com ara el Concurs de Castells de Tarragona, defensa la idea que l’exercici físic ha de ser considerat com «un fàrmac més» que els metges del sistema sanitari han de poder receptar per millorar la qualitat de vida de les persones amb malalties cròniques i, el més important, per anar incrementant l’esperança de vida amb bona salut d’una societat cada vegada més envellida i habituada a prendre fàrmacs convencionals. «En uns anys l’exercici físic serà el medicament més receptat pels metges», s’atreveix a aventurar el Dr. González Peris, que recorda que la pràctica de l’esport i la realització d’exercici físic com a «tractament» es pot fer a qualsevol edat sempre que es faci de manera adaptada i sota el control d’especialistes.