Des d’aquesta tribuna he tingut l’oportunitat de poder parlar del sistema sanitari en un sentit ampli, del seu funcionament, de la valoració que en fan els pacients, dels reptes de futur, del seu finançament, de les prioritats polítiques de qui el governa, fins i tot dels seus resultats en indicadors de gestió: temps d’espera, atenció a la salut mental, a les urgències… ara bé, he parlat poc dels resultats en salut, en definitiva, de l’estat de salut dels catalans. La segona edició d’un estudi sobre ‘La salut de la població catalana en el context europeu’, l’actualització de 2016, me’n dóna l’oportunitat.
Aquest estudi de la Central de Resultats, organisme depenent de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS), realitzat per García V., Colls C., Pérez E., García-Altés A., està elaborat a partir d’indicadors de l’informe anual Health at a Glance de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
La comparació de Catalunya amb la majoria de països del que denominem l’Europa dels 15 (Alemanya, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia) que, a més de semblances socials, culturals i econòmiques, tenen similituds en el sistema sanitari d’accés públic i també tenen desafiaments de futur similars (envelliment i incorporació dels avenços tecnològics i farmacològics al sistema sanitari públic) permet fer-nos una composició de lloc força precisa. Hem de tenir present que es comparen dades de l’any 2013.
Primera conclusió i important: a Catalunya i a Espanya vivim més anys. Ambdues lideren clarament l’esperança de vida en néixer, amb 86 anys en dones a Catalunya i 86,1 a Espanya, i 80,3 anys en homes a Catalunya i 80, 2 a Espanya. Tot i això, dues alertes: primera, la mortalitat per càncer de pulmó i càncer de còlon i recte en homes tant a Catalunya com a Espanya és de les més altes; i a aquest fet no li és aliè que Catalunya ocupi el primer lloc entre tots els països amb el major índex d’homes majors de 15 anys consumidors diaris de tabac, un 29%. Segona, la prevalença d’obesitat a Catalunya és molt elevada, només superada en dones per Finlàndia i Espanya i en homes per Espanya i Alemanya.
La primera alerta no és nova, a l’informe de fa dos anys les dades eren encara pitjors; hem millorat lleugerament, passant del segon al tercer lloc en mortalitat masculina per càncer de pulmó, i del primer al segon, en mortalitat per càncer de còlon i recte. En aquesta millora hi han tingut un paper molt important els programes per deixar de fumar que es duen a terme des de fa anys a través del metge de capçalera i el programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte que ha implantat el cribratge d’aquest tipus de càncer a homes i dones de 50 a 69 anys que es desplega, més lentament del previst, a tot el territori català.
La segona alerta és nova i preocupant, especialment pel seu important creixement: en dos anys hem passat del cinquè lloc al tercer en percentatge de població major de 15 anys amb obesitat. Tot i que el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 preveia la millora d’aquest indicador, a partir de 2012 els resultats han empitjorat i les previsions de l’actual Pla de Salut 2016-20120 (aprovat fa poques setmanes) fan pensar que no millorarem. Aquest pla inclou l’objectiu de «reduir per sota dels nivells de 2015 (més alts que els de l’informe comparatiu de 2013) la prevalença d’excés de pes en la població de 18 a 74 anys». Sens dubte, calen més esforços, sabem que l’obesitat és una malaltia que es relaciona amb l’aparició de nombrosos trastorns, com ara una incidència més alta de diabetis, d’hipertensió arterial, de malaltia cardiovascular o de malalties osteoarticulars.
Vull acabar assenyalant que aquests resultats en salut, que en general són bons, els obtenim amb un consum de fàrmacs en creixement (s’ha canviat la tendència), amb menys professionals d’infermeria i llevadores que la resta de països, amb menys metges als centres d’atenció primària (al contrari que als hospitals), amb els temps d’espera més llarg de tots els països i amb una despesa en salut tant en PIB com per càpita per sota de la mitjana (també per sota de la mitjana espanyola). Per reflexionar.